Ingràvid

Nanu, m'has deixat desangelada amb aquest poema. Suposo que es deu a la interpretació de cadascú, i en el meu cas, hi veig un racó fosc, il.luminat només pel subconscient, que sura entre ombres reals i desitjos onírics. El títol és absolutament adequat. L'altre jo, potser?.
I a banda del que suggereixen els versos, trobo molt interessants les imatges que evoquen (això de l'apostol i les mitges és genial).

Fins aviat!

angie

...m'ha evocat un estat d'ànim d'absència, de solitud. Aquest poema em diu, a més, que és la teua una poesia madura, consolidada.
Ja l'allan, la relataire que em precedeix en el comentari, em va recomanar que visitara la teua pàgina. I el seu criteri sempre és bo.
Encantada de descobrir-te com a autor, et llegiré més.