Sebastià

Un relat de: Arxiax

Sebastià era el nom d'una il·lusió.
Quan just despertava a l'edat adulta i a les humitats nocturnes, era Sebastià el nom que acompanyava les seves fantasies. Sebastià canviava cada nit de rostre, cada nit de cos; només unes mans restaven sempre iguals, pulcres, cuidades, delicadament masculines. Amb el temps, Sebastià es definí una mica més; era, en qualsevol cas, totalment oposat a Jaume, un cos suat i que s'inflà amb el temps (i cada dia Margarida creia que no es podria inflar més, que no podria suar més, que no podria ser més brut i malparlat de llençols endins)... Sebastià no es mantenia il·lusòriament jove sinó que envellia, com la mateixa Margarida, sense que això li fes perdre l'atractiu.
Sebastià, però, no esdevenia calb sinó que els seus cabells es tenyien de gris i d'atractiu, d'una sexualitat punyent que engelosia Margarida quan pensava que no només ella es tocava, de nits. Sebastià, amb el temps, deixà enrere la sensualitat fogosa i impetuosa per substituir-la per nits senceres de carícies i petons somiats; adquirí, a més, un aplom en les converses que feia sospirar Margarida, ja una dona de cinquanta anys molt més mal conservada que el seu Sebastià; amb el temps, s'havia rendit, havia assumit les infidelitats suades que Jaume l'obligà a cometre; en Sebastianet, però, fou fruit (i Margarida sempre ho sabé) d'una nit d'amor.
Quan Jaume morí (més inflat, més brut i més malparlat sota els llençols del que Margarida mai hagué imaginat que tornaria) Margarida anà a buscar el seu Sebastià. En la seva esquela, però, es parlava d'una vídua solitària que, des del seu niuet d'amor, mai no van saber identificar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Arxiax

Arxiax

63 Relats

90 Comentaris

67569 Lectures

Valoració de l'autor: 9.03

Biografia:
Vaig néixer el 88. Sempre m'ha agradat escriure, no sé exactament perquè. De fet, potser mai m'ha passat res digne de ser escrit, però he estimat, he oblidat, he sentit... I amb això jo ja en tinc prou.

I look up in my inwards eye
which is the bliss of solitude....



Nota: Hi ha algú que comenta relats en nom meu.... em sap greu si us ofèn