Enterra'm

Un relat de: Arxiax

Cada hora de cada mes
d'aquests últims dies
m'ha fet morir una mica més.

Sóc mort i enterrat,
i ets tu qui ha estat el botxí.
Entre l'olor de llessamí
i les portes fines m'has mort.
I ara dius que no,
plores i exigieses perdó.

No vull ser.
No vull sentir.
Mai més vull morir
entre les florsblanques i els ulls
marrons i bruts, plens de mentida.

Colgats de sorra els ulls, que no vull veure.
Sorra a les orelles per no sentir.
Sorra a les mans, per no palpar.
I una llosa als peus
per mai poder (voler) tornar.

Quaderns d'Andalusia i llessamí
plens de mentida i soledat.
I jo aquí mort, i tu, botxí,
plorant poals d'arena.

Cega amb sorra els ulls
que ja mai més voldré mirar.
Ensordeix-me amb sorra aquestes orelles
que ja no vull poder sentir.
Colga'm les dues mans,
no em deixis tornar a palpar,
i posa'm una llosa als peus
que mai més no em deixi tornar.

El cor el tinc ja ple de grava,
tal com tu l'has volgut deixar.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Arxiax

Arxiax

63 Relats

90 Comentaris

67568 Lectures

Valoració de l'autor: 9.03

Biografia:
Vaig néixer el 88. Sempre m'ha agradat escriure, no sé exactament perquè. De fet, potser mai m'ha passat res digne de ser escrit, però he estimat, he oblidat, he sentit... I amb això jo ja en tinc prou.

I look up in my inwards eye
which is the bliss of solitude....



Nota: Hi ha algú que comenta relats en nom meu.... em sap greu si us ofèn