Enterra'm

Cada hora de cada mes
d'aquests últims dies
m'ha fet morir una mica més.

Sóc mort i enterrat,
i ets tu qui ha estat el botxí.
Entre l'olor de llessamí
i les portes fines m'has mort.
I ara dius que no,
plores i exigieses perdó.

No vull ser.
No vull sentir.
Mai més vull morir
entre les florsblanques i els ulls
marrons i bruts, plens de mentida.

Colgats de sorra els ulls, que no vull veure.
Sorra a les orelles per no sentir.
Sorra a les mans, per no palpar.
I una llosa als peus
per mai poder (voler) tornar.

Quaderns d'Andalusia i llessamí
plens de mentida i soledat.
I jo aquí mort, i tu, botxí,
plorant poals d'arena.

Cega amb sorra els ulls
que ja mai més voldré mirar.
Ensordeix-me amb sorra aquestes orelles
que ja no vull poder sentir.
Colga'm les dues mans,
no em deixis tornar a palpar,
i posa'm una llosa als peus
que mai més no em deixi tornar.

El cor el tinc ja ple de grava,
tal com tu l'has volgut deixar.