Cercador
Incògnica
Un relat de: Josoc- Compartir:
Enmig del bosc caminant,
sento un xiuxiueix constant...
Xiula, xiula bell xaloc
que s'apropoa el meu xicot
i no vull eixir d'ací.
Xano-xano pel camí
eixugaré la rosada
de l'herba perfumada.
I al capdamunt del xiprer
escoltaré el xarroteig
d'aquell ocellic ximplet
que competeix amb el vent.
Comentaris
-
Incògnica?[Ofensiu]Unaquimera | 12-01-2011
Xino-xano, tot baixant,
vés per on avui he trobat
l’exercici fonètic reixit,
amb el qual t’has lluit!
A més d’aconseguir un bon joc de sons, els mots que has triat construeixen una escena molt grata i fàcil de reconèixer amb els ulls de la imaginació.
I ja que l’acabes parlant del vent, aquí tens amb el mateix tema un altre tipus de joc poètic: Al vent
T’envio una altra abraçada, una mica esventada,
Unaquimera
l´Autor
129 Relats
525 Comentaris
121285 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83