Incertesa

Només l'incertesa
t'omple avui
els peus d'esperances
al desfer el camí.
El teu desig de retrobar-te
fa gargots sobre l'horitzó oxidat.
Potser, aquell home del mirall
tenia raó quan t'esborrava
aquella mirada del rostre
desfullat de tantes tardors.
El temps ja ha arrasat
les teves pàgines,
els teus records,
i ara tens por que l'ombra
de la ciutat
no t'ompli el passat
de nits sense lluna.
Saps que la buidor
que ara t'omple
ja no admet més buidors.

La nit és plena de grills
de respostes absurdes
i les passes juguen
a tornar a començar.
Fa temps que el temps
s'ha oblidat de tu.
Potser aquest camí
ja s'ha desfet
i
caus
al
buit.

Només l'incertesa
t'omple avui
i demà...