Incertesa total

Un relat de: Mercè Bellfort

INCERTESA TOTAL


Posseïa grans qualitats , entre elles la generositat i la tendresa, però tenia un gran defecte- en diríem malaltia- que era la gelosia.
Es deia Ramon i vivia amb la seva companya Brigitte, una pèl-roja pigada guapíssima d´ull verds que feia girar les pedres. Era belga però ja duia molts anys vivint i treballant a Catalunya i es defensava prou bé parlant en català. Tenia un ganxo natural que atreia tothom que es relacionava amb ella. A la feina era molt eficient, es desenvolupava entre els clients amb gran llestesa i professionalitat.
En Ramon i la Brigitte tenien una botiga d´objectes de regal. Els seus clients anaven creixent de dia en dia per dos motius fonamentals: tenien un bon gènere a un bon preu i oferien un tracte immillorable al client.
La Brigitte s´ocupava d´atendre els clients i en Ramon feia les comandes i revisava diàriament el tema econòmic.
Un matí entrà a la botiga un noi que havia de fer un regal a la seva mare, però anava tan despistat que necessità el consell de la Brigitte. Ella li mostrà un munt d´objectes preciosos per guarnir la casa, després de demanar-li els gustos que tenia la dona. El noi començà a divagar, s´expressava amb força nerviosisme i mirava la Brigitte amb timidesa. Finalment, s´armà de valor i, prenent-li la mà, li digué que en realitat no necesitava res per a ningú.
Tots dos quedaren muts, mirant-se als ulls i palplantats com estàtues.
De fet ja feia uns dies que ell havia passat per davant la botiga i els seus ulls es clavaren directament en la figura d´aquella venedora i no pas en les belles figures exposades a l´aparador que semblava inexistent per a ell.
Va ser d´aquesta manera tan simple com la Brigitte copsà a través d´aquella intensa mirada que era ella "l´objecte de valor" que ell cercava.
El color de les seves galtes enrogí fent conjunt amb els seus cabells i baixà els ulls perquè no sabia què fer ni què dir.
Abans de que tinguessin l´oportunitat de tornar a reprendre la conversa iniciada feia una estona en Ramon es presentà darrere el taulell .
Com era d´esperar la gelosia se´l menjava viu. De seguida intuí que entre el client i la seva companya sorgia una atracció especial.
No era la primera vegada que experimentava aquesta sensació, malgrat que ella li deia que s´ho fes mirar per un especialista.
En Ramon no se la creia mai i començà a obsessionar-se pel tema. Darrerament estava més pendent de qualsevol moviment de la Brigitte que de la seva pròpia feina. No ho podia evitar!
En aquesta ocasió el seu descontrol va portar-lo a escridassar el client dient- li que era un poca-vergonya i que allò que acabava de veure amb els seus propis ulls era un escàndol.
El cert és que aquest cop no anava errat. La Brigitte quedà enamorada de la mirada i l´actitud del noi.
Coneixent com coneixia el seu company dubtà uns segons a dir-li el que en realitat sentia. Respirà profundament i es llençà a la piscina. S´atreví a donar-li la raó.
-Ho sento molt Ramon, el teu instint no t´ha fallat aquesta vegada. Fa dies que aquest jove passa per davant la botiga i s´atura uns minuts observant-me embadalit. Ja me n´havia adonat i esperava un dia o altre sentir el dringar de la campaneta indicant que, per fi, s´atrevia a fer el pas.
-Fantàstic!- contestà en Ramon amb les venes del coll més inflades que un globus-. I què penses fer? Deixar-me a mi, plantar el negoci? Desaparèixer amb aquest mamarratxo?
- No et sulfuris Ramon, passarà el que hagi de passar. De moment necessito sortir al carrer i respirar aire pur.
Els dos homes quedaren sols, separats pel taulell. Finalment el noi digué en veu baixa i confosa:
-No pateixi per res, la Brigitte és ben bé el doble de la meva exnòvia i encara no me l´he treta del cap. Tranquil, la Brigitte és ben seva. Ha estat una bajanada tot plegat. Ho sento molt.
En Ramon quedà tan alleugerit que li donà una forta encaixada de mans. No s´ho acabava de creure.
El jove sortí de la botiga prenent la direcció contrària a la que havia près la Brigitte.
Entre ells dos tot quedà al seu lloc. La tercera persona era la que més perduda anava. Li caldria un temps per pair aquell enamorament frustrat.




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer