In memoriam (M.G.)

Una abraçada ben forta i sincera del teu deixeble

molt i et dono les gràcies pel teu comentari. Aquest In memoriam és contingudament profund i sincer

La mort, junt amb l'amor, és font d'inspiració per a poetes i narradors. És curiós tenir uns versos mèdics (com en Màrius Torres...) tan sincers i profunds. Xavier

els versos que t'he posat són d'en J.Teixidor, eren els que havia seleccionat primer i el copy paste m'ha traït, aiiix.

Els d'en Vinyoli són :

"Què som?. Tan sols una memòria
d'allò que hem posseït i vàrem perdre,
canvi constant i resignat adéu
al temps que fuig amb pas irreparable"

la mort sempre ens deixa aquesta sensació que transmets en els versos :
ara em sap greu
haver estat abduït, per circumstàncies,
del teu costat, i no haver estat capaç
de retrobar aquest fil descabdellat
de l'amistat que es perd per la distància

Sempre queda quelcom pendent de dir, de fer saber encara que sigui amb fets només. M'encanta l'expressió "retrobar el fil
descabdellat de l'amistat", mmm.

En un dia on també tinc a la memòria a dues persones ja desaparegudes, aprofito per comentar aquest poema i convidar-te a unes paraules del teu (i meu) admirat Vinyoli :

"Prou s'aquieten les aigües al bon temps,
i torna a créixer la sang i la tendresa;
oblidar quasi és fàcil i riure,
però el tresor al fons del mar perdura"

Una abraçada

angie

ha tingut la MG de tenir-te de company amb tot el que li descrius en aquest emotiu poema.
Com sempre ja saps que sóc de comentaris curts però dits amb tot el cor. M'ha agradat

En accedir al teu espai, m'he vist atreta de seguida per aquest relat, suposo que a causa d'una coincidència: jo també tinc un poema (Jau! ) dedicat In memòriam. M'agraden aquestes petites casualitats que em permeten sentir-me una mica més a prop d'algú, tot i que no ens coneguem en persona...

No crec de cap manera que el to que has emprat resulti "excessivament distant"; ben al contrari, penso que has aconseguit expressar el dolor sense dramatismes excessius, però de manera ferma, que arriba al lector ( al menys, arriba a aquesta lectora directament ) amb tota la càrrega del pesar per la pèrdua d'aquella persona irrepetible, que aportava aquelles paraules, aquells instants, aquells detalls a la teva vida que sobreviuen en el record a la des-memòria.

T'envio una abraçada no per utòpica menys sincera,
Unaquimera

Últimament -deu ser l'estació-, veig que tiram pel cantó obscur de l'existència, per la constatació de la vulnerabilitat de la vida, d'aquest espai que ens ha estat donat per anar fent. Molts de nosaltres hem coincidit a lamentar el temps que hem deixat anar, des de la constatació que "de vegades la mort ens pren quelcom més que els amics...", per dir-ho amb paraules teves.
Com algú altre ja ha dit a propòsit d'aquest poema, el to em sembla d'una gran delicadesa (per la seva contenció), cosa que et distingeix. Evitar caure en els excessos, en aquest tipus de poesia, no sempre és fàcil. A mi em costa una mica més.

ENLLAÇ!!!

Salut!

FRANCESC

Amic Antoni!
Molt bona aquesta mostra teua de la capacitat de trasmetre sentiments tan íntims com el dolor per la mort d'una persona estimada (amic/amiga).
Molt bons els versos en decasíl·labs amb alguna llicència poètica. Un vers que s'adapta com ningú al tarannà de la nostra llengua, i que no sé si era Joan Fuster qui deia que els poetes pensen en decasíl·labs o alguna cosa així...
T'agraeixo també les teues paraules de suport al Fòrum, on et vaig deixar un missatge que, com sé que no el trepitges gaire, te'l pose ací baix d'aquest comentari.

Una forta abraçada!
... I molta salut!

FRANCESC

ENLLAÇ

Elegia de l'amic perdut que és -és que pot ser d'altra manera?- lament de les oportunitats perdudes. Malgrat la intensitat recuperada, mai la creiem suficient. tot ens desborda, tot ens cau, com una llosa.
Permet-me, em permeto, citar Gabriel Ferrater:
"(...). Tot cau
amb una fressa lenta i molla, i flota
sense figura, o s'enfonsa per sempre.
Tot fa sentit, només sentit, tot és
tal com ho he dit(...)"
I només dient, podem elaborar el sentit.

Com sempre, la factura del poem és elegant, sòlida, molt ben travada.

Salutacions,

franz

m'encanta l'exercici de contenció emotiva que ens ofereixes. Les coses passen pel teu poema com si res, però a la vegada de forma transcendent. Mesurat en forma i contingut, és l'estil de poema que m'agradaria tenir per epitafi (encara que una mica més curt). Pren-ne nota.
Salut,

Hipo