Cercador
I què llarga es fa la vida...
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Del tot al poc,
del poc al res.
De la lluna plena al quart minvant,
de l’esclat a les penombres,
dels bells sons a l’insonor…
I què llarga es fa la vida
de tants patiments i angoixes,
de nedar a contracor,
d’ofegar crits en silencis
quan la gola ja és trencada.
Jo passo el meu Testimoni,
que l’agafi ja el següent…
Comentaris
-
No he llegit[Ofensiu]Nonna_Carme | 10-03-2011
el poema de Martí i Pol però el teu em suggereix que després de la lluna nova torna a venir el quart creixent. Sempre tornarà la lluna a il-luminar-nos.
Preciós, Joan, com tot el que escrius.
Una abraçadota. -
ostres, Joan!![Ofensiu]teresa serramia | 01-03-2011
no t'hi poses per poc...Que la setmana "blanca" no ens posi "negres"...Ai la vida!
Ara riem, ara ens desesperem...Val la pena tot!!, uns als altres ens fem llum i ens il.luminem un poqeue més el camí fascinant on ens trobem desconcertats...
gràcies pels teus comentaris....i....endavant!! -
La vida és neutral[Ofensiu]joanalvol | 28-02-2011 | Valoració: 10
No provoca res a ningú. Tothom la sent i la interpreta a la seva manera, segons els ànims de cadascú, segons va expressant allò que arrossega.
Una abraçada, Joan
Joanalvol -
el títol del poema[Ofensiu]joandemataro | 23-02-2011
de Miquel Martí i Pol és " Ara mateix " , és una mica llarg però val la pena, té uns versos realment preciosos. També va ser musicat per en Lluis Llach
L'enllanç: ARA MATEIX
Espero que us agradi, una salutació ben cordial a tots i totes
joan -
I què dur el camí...[Ofensiu]Núria Niubó | 23-02-2011
I què difícil renéixer tants cops,
amb el cos més cansat,
amb l’ànima més apagada,
amb l’horitzó tan llunyà…
