I en faran sopa d'ovelles..

A vegades les valoracions que en fem de nosaltres mateixos estan subeditades a allò que els altres pensaran de nosaltres. Per exemple, seria dolent estimar una persona qui la gent que t'envolta no pot veure. Per què és tan freqüent pensar que allò que fem estigui ben fet o no depenent del que la societat dicti? És potser que conviure implica acceptar la norma establerta, o només escoltar-la i després decidir per tu mateix/a? No sé la resposta, però sé que se'ns demana la primera.

Compra compra compra! compra dignitat social! compra estabilitat laboral, compra normalitat sexual. compra compra compra i, quan ho tinguis tot, compra més perquè ja ha sortit quelcom que fa que tenir el que has comprat abans sigui una mala cosa, i t'obliga a llençar-ho a les escombraries. I si no fem res per canviar-ho, això ens canviarà a nosaltres mateixos/es

Un bon retrat de l'actual societat nostra, la capitalista, la d'enveja, la d'hipocresia... Novament em sorprens amb els teus relats.

Una abraçada i no deixis mai d'escriure!