Cercador
HUMANS?...
Un relat de: jomagi- Compartir:
Amb aquell solitari caminar balancejant cap aquí i cap allà anava divagant...
Sense donar-se’n compte es creuà amb una gentada que observà amb interès...
Quan escoltà el què i com ho deien dels seus ulls sortiren llàgrimes fredes...
Allunyant-se d’aquella gent i eixugades les llàgrimes reprengué el seu camí tot preguntant-se:
-Desgraciats d'humans!... Perquè tanta i tanta maldat?... ja no recorden els vostres cervells que sou uns pacífics reptilians com jo... un collons de llangardaix !...
Sense donar-se’n compte es creuà amb una gentada que observà amb interès...
Quan escoltà el què i com ho deien dels seus ulls sortiren llàgrimes fredes...
Allunyant-se d’aquella gent i eixugades les llàgrimes reprengué el seu camí tot preguntant-se:
-Desgraciats d'humans!... Perquè tanta i tanta maldat?... ja no recorden els vostres cervells que sou uns pacífics reptilians com jo... un collons de llangardaix !...
Comentaris
-
Maldat [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 30-01-2024 | Valoració: 10
En general, els humans som "maldat". Un relat que incita a pensar. La crítica està en el fet que hi ha molta maldat en el món. El llangardaix està divagant.
Molt bé, Jomagi.
Enhorabona.
Et comente que la frase: "sense adonar-se'n compte", no és correcta.
Deu de ser solament: "sense adonar-se'n", és la correcta.
Si et ve gust, tinc un relat nou. Gràcies.
(Et tinc com a preferit).
Cordialment.
