HUMANS?...

Amb aquell solitari caminar balancejant cap aquí i cap allà anava divagant...

Sense donar-se’n compte es creuà amb una gentada que observà amb interès...

Quan escoltà el què i com ho deien dels seus ulls sortiren llàgrimes fredes...

Allunyant-se d’aquella gent i eixugades les llàgrimes reprengué el seu camí tot preguntant-se:

-Desgraciats d'humans!... Perquè tanta i tanta maldat?... ja no recorden els vostres cervells que sou uns pacífics reptilians com jo... un collons de llangardaix !...