Cercador
Hora: les set i catorze del matí
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
La ment és un traster sempre en desordre.
De sobte el peus són diminuts, tot just
comencen a donar els primers passos
i temo caminar entre records per por
d'esclafar-ne algun d'aquells que més m'estimo.
El record de quan estava malalta i m'anaven
a tallar la cama, no el vull, el poso al fons de tot;
a l'infern del bagul on puny l'amnèsia.
El bell record d'aquella joia immensa
reverberant, de començar a llegir
com ara aquella que Colom sentia
en descobrir de sobte les Amèriques:
Ja sé llegir!, jo vaig cridar orgullosa.
I no entenia com ningú no queia
desmaiat en sentir la gran proesa.
Cueja aquell record de quan no em deixaven
sortir a jugar al carrer per mor de l'asma.
-d'un cop de mà l'ofegaré del tot-
Obro del tot la imaginació:
fugen records amb ales de colors,
que vull haver amb caçapapallones.
Segur que avui en fabrico molts més.
-¿Sóc una fàbrica de papallones?-
Cada instant nou pot ser un record caçat.
Només, que n'hi ha uns d'ales potents, hàbils,
que mai podré atrapar, rebels, indòmits;
que, temps enllà, volant, fugen per sempre.
Comentaris
-
Amb vives...[Ofensiu]rnbonet | 09-10-2007
...imatges fas viu el passat. I et trasformes en xiqueta de beceroles ansiades, de lletres i paraules, amb uns decasíl·labs preciosos.
I sempre, salut i rebolica! -
Emotiu[Ofensiu]bufanúvols | 08-10-2007 | Valoració: 10
Transmets un món d'emocions molt íntimes amb uns versos ben trenats, àgils, sincers.
-
Cada un al seu calaix.[Ofensiu]Naiade | 08-10-2007 | Valoració: 10
Quin tresor, els records. Quina màgia la ment que ens els selecciona, amagant-nos tot sovint els dolents. Qualsevol cosa pot fer saltar la guspira i destapar un record oblidat.
És bo poder desar ben fons els que ens han fet mal.
Molt ben trobat el fet de comparar-ho amb el vol de papallones.
Una forta abraçada
Naiade
-
Hola[Ofensiu]Arbequina | 08-10-2007
Bellíssim poema és aquest que, com tots els que t'he arribat a llegir, parteix d'una idea complicadíssima de plasmar en un text, en aquest cas: els tripijocs de la memòria i els nostres vans intents de retenir els records amb nosaltres.
Desplegues, a més - i també, no cal dir-ho, com sempre - unes metàfores delicadíssimes. N'hi ha un parell o tres al llarg del poema, però em quedo amb la del final, la que compara la desaparició dels records amb el vol de papallones. Meravellós.
Un plaer tornar-te a llegir.
Una forta abraçada de l'Arbequina. -
Endreça[Ofensiu]Unaquimera | 07-10-2007 | Valoració: 10
Recordant rescates moments del passat, els exposes a la llum del present, regalant-les vida de nou per uns instants; d'altres s'escapen perquè són fugissers de mena; alguns millors no mirar-los cara a cara, que no cal enfrontar-se contínuament amb les pors que reposen.
Ets un bagul ben ple de possibilitats poètiques, Teresa!
Tal com t'he dit alguna altra vegada, cada poema teu és una fàbrica d'imatges, imatges potents, suggerents, evocadores, amb relleu propi un cop surten de les teves mans.
Ha estat un plaer tornar a regalar-me-les!
T'envio una abraçada per a què te la posis a l'hora que més et vingui de gust,
Unaquimera
Valoració mitja: 10