Homo superbus

És peculiar aquesta espècie. Quan fa segles un dels seus, Carl von Linné, va crear una nomenclatura per als éssers vius, ja es traspuava aquesta supèrbia que els caracteritzava. Linné va denominar als seus congèneres “homo sàpiens” savis, capaços de conèixer, encara que els ignorants sempre han estat majoria. “Homo superbus” hagués estat un nom més adient, perquè tan pròpia de la espècie era la capacitat d'elaborar raonaments abstractes i fabricar eines més o menys complexes com l'actitud de creure's el centre de l'Univers, la cúspide de la creació com ells mateixos deien.
Es consideraven superiors i amb dret a decidir sobre cada espècie del planeta. Però a més, cada home, cada grup, cada ètnia i cada país es creia sempre millor, superior a la resta, i això provocava constants enfrontaments entre ells. També lluitaven a mort per imposar una determinada creença sobre els altres.
Abans d'arribar nosaltres, s'estaven carregant els cicles climàtics del planeta. A més, el dictador d'un petit país havia ordenat llençar míssils nuclears als que considerava els seus enemics. Aprofitant tot l'enrenou, un altre país va atacar un territori que considerava ocupat il·legalment pels que professaven una religió diferent. Altres països s'hi van afegir a la festa, donant suport als atacants o als atacats, i així la majoria de la població del planeta es va veure involucrada en el que ells anomenaren Tercera Guerra Mundial.
Quan nosaltres vam arribar, la població havia estat delmada, hi havia grans zones inhabitables per la radiació. La fam i les malalties mataven molta més gent que els combats minvants que encara es produïen. Així que no va ser difícil oferir-los un altra vida, altra oportunitat com a el que eren realment, per al que van ser creats, o millor dit, modificats pels nostres avantpassats: per servir-nos com a esclaus.
Ells ens consideren “éssers superiors”, però simplement som una espècie una mica diferent, com es diferencien les abelles de les vespes.