Segimona Rusquelles

Vinga Segimona, no siguis entemada. No sé com pots viure en aquest mas soliu a la vora del bosc. Ja sabem que eres forta i no et fa res anar per la selva i la muntanya a la cerca d'herbes i bolets. Però viure aquí al mas isolada amb els teus gats, no et fa tristor?
Has d'anar amb compte. Hauries de deixar el mas i quedar-te més a la vila. La gent parla.
El rector de Sant Martí diu que fa massa temps que no et veu a missa. Però el que pitjor parla de tu és el cirurgià. Ja veus, aqueix que l'únic que sap fer és sagnar els malalts a canvi d'uns bons sous. T'enveja perquè has ajudat a vindre al món quasi tots els nadons del poble. Has guarit tant persones com animals i et conformes amb el que et vulguem donar a canvi. Els que et coneixem sabem que no desitges mal a ningú.
Però hi ha rancuniosos que diuen que ens enganyes i t'aprofites de la bona gent, que et dediques a fer conjurs i si alguna cosa va mal és per culpa teva. Aquest mal m'ha vingut de Segimona, diuen.
Hem sentit d'endevinadors que van pels pobles, els criden per dir si una dona és bruixa. Si algun d'aquests ve per aquí segur que t'acusaran de bruixa i metzinera. I ja sabem com acaben aquestes coses.
Segimona, vine a la vila, et farem lloc a casa i si deixes les teves extravagàncies per una temporada, potser s'obliden de tu.