La fortuna de Josep

La fusteria de Josep no rutllava i les lletres de la hipoteca l'estaven ofegant. Si no aconseguia diners ràpidament, ell i la seua família pararien al carrer.
Va decidir tirar pel dret. Atracaria una sucursal del banc que tant el feia patir. Va confiar els seus últims estalvis a un conegut del bar del barri amb contactes al mercat negre, que li va aconseguir una pistola atrotinada sense fer massa preguntes.
La pistoleta mig defectuosa i les seues mans gruixudes no es van avenir bé. El dia de l'atracament se li va disparar sense voler mentre apuntava un empleat del banc per intimidar-lo. Es va quedar tan parat que el van poder detindre de seguida, sense resistència.
De res li va servir asseverar per activa i per passiva que havia estat un accident. El varen condemnar a cadena perpètua per assassinat, motius no en faltaven.
No feia ni dos mesos que l'havien engarjolat quan Josep es va convertir en el més ric de la presó. La seua dona, Maria, li va dir que els havia tocat la Grossa de Nadal.