Ho sé

Si he de ser sincera, vaig saber que havia arribat en un moment en concret, però ja feia temps que estava aquí, s'havia anat assentant dins meu poc a poc deixant-se veure de tant en tant. M'acabava de despertar del "son dels infants" com diu Serrat. Feia temps que mirava les coses d'una altre manera i que veia correcte coses que no havia vist mai, que sentia en el meu cor el brot de l'arbre de la reivindicació, i que raonava els problemes de forma diferent. Ara que ha arribat, he convertit en una bola del tamany d'una pilota de pinball els desamors i els sentiments de frustració; me'ls puc mirar amb suficiència i riure'm d'ells. Ara que ha arribat, tinc empenta per protestar allò que em sembla injust, reivindicar allò que estimo i desitjo. La meva resposta al dolor es freda i madura en moltes ocasions, però més d'un cop lluïto per defensar-me. Ara tinc capacitat per raonar les conseqüències de les meves decisions encara que en moltes ocasions ofegui aquest raonament i em deixi portar per impulsos que dicta més el meu cor, que la ment. Ara m'esforço per definir la meva personalitat encara que en ocasions hagi de sobreactuar per mantenir la compostura, necesito afiliar-me a un grup i a un estil per a sentir-me segura. He aprés a llegir el doble sentit de les paraules i les mirades, i ha saber quan he de callar o quan he de cridar allò que em fa mal, encara que en molts cops necesiti cridar i ho fagi quan no s'ha de fer. Ara sento que de vegades els problemes em lliguen de cap a peus i no em deixen dormir, i veig el meu futur fosc, i no sé a qui demanar ajuda, i també puc sentar el cap i deslligar-me poc a poc, treballar encara que no dormi per aclarir aquest futur i reconeixer qui em pot ajudar realment. Ara em miro al mirall i m'enfado per coses que he fet o he dit i em poso de morros davant del món, esperant una disculpa que no arribará, doncs la culpa es meva. Ara ploro quan les coses se m'escapen de les mans, i més tard jo mateixa m'asseco les llágrimes i m'empasso l'orgull per arreglar el que he fet malbé. Ara m'adono de que ha arribat, i que a cada persona li senta de manera diferent, hi ha gent que la rep de mal humor peró se l'escolta a totes hores, hi ha gent que s'alegra tant que cambia el seu aspecte, la seva manera de ser d'un dia per l'altre per satifer-la, tinc amics que encara no l'han trobat dins seu, hi ha gent que s'aprofita d'ella... en el meu cas, m'ha donat empenta i rebel.lió, maduresa i també bojeria que no sé controlar en molts casos, però és la meva amiga, i m'ajuda a créixer i a formar-me tant per fora com per dins, ara sóc adolescent. Ho sé.