Història d'un amor

Cada vegada que penso en aquells ulls de color avellana, una esgarrifança em recorre tot el cos. No puc parar de pensar en els teus ulls i en el teu somriure. Segurament tu no saps ni que existeixo, però fa dies que coincidim pel carrer. Cada dia quan surto, passo pel mateix carrer on ens solem creuar i espero pacient que apareguis caminant amb el teu dolç somriure. M'agradaria dir-te un dolç hola i que em responguessis amb el teu preciós somriure, però no sóc d'aquelles persones que xerren amb desconeguts per més que els trobin atractius. Això de veure't cada dia ha fet que poc a poc dins meu hagi crescut un sentiment; l'amor. Cada dia quan et veig desitjo tenir forces per poder-te dir que t'estimo com mai he estimat ningú, però és inútil, mai tindre forces per dir-to.

Avui ha passat una cosa inesperada, jo anava caminat tranquil·lament pel carrer quan de sobte algú ha xocat amb mi i m'ha tirat a terra. Primer m'he enfadat, però quan he apujat el cap i he vist els teus ulls avellana m'he sentit molt feliç. Tu has respòs amb el teu somriure i per disculpar-te m'has convidat a un gelat, i hem començat a xerrar com si fóssim vells amics. Quan he arribat a casa m'he sentit molt feliç, tan que quasi començo a saltar d'alegria, però no ho he fet. He anat a la meva habitació i he estripat una carta que havia escrit per dir-te tot el que sento per tu, perquè he notat que ja tinc prou forces per dir-tu en persona.

No sé perquè però des d'aquell dia que no ets la mateixa persona, quan ens creuem pel carrer ja no saludes amb el teu dolç somriure sinó amb un amarg adéu. Em saludes com si fos un dels teus enemics, i això em fa mal per dins i em trenca el cor. Per culpa de tot això he perdut les forces que tan havia desitjat tenir per dir-te que t'estimo i em passo les nits plorant i preguntant-me que he fet jo perquè em tractis com un dels teus enemics.

A la fi he pogut obrir els ulls i he vist que no era culpa meva, sinó que tot era part d'una decepció, jo em vaig crear una falsa imatge teva i ara he descobert la verdadera. Ara veig clarament que ets una amor impossible i això em fa mal per dins, però segur que aviat tot això formarà part d'un record.

Cada cop entenc menys les coses, avui ens hem tornat a creuar pel carrer i m'has saludat amb el teu dolç somriure. Això m'ha fet tornar una part de l'alegria que havia perdut en saber que eres un amor impossible. Crec que poc a poc ho estic superant i que aviat tornaré a ser com abans.

Avui m'has tornat a saludar amb el teu dolç somriure, i això ha fet que m'adonés de que estic tornant a fer-me il·lusions amb tu i que t'estimo igual que el primer dia. No entenc el teu canvi, abans em saludaves com un dels teus enemics i quan et començo a oblidar em tornés a considerar un dels teus amics i aconsegueixes que en mi torni a créixer la il·lusió de tenir-te a prop algun dia.

Avui ha tornat a passar una cosa inesperada, jo anava caminant pel carrer quan de sobte tu se m'has acostat i m'has demanat perdó pel teu comportament d'abans, i m'has dit que algun dia em podries explicar la raó. Jo m'he quedat de pedra, em pensava que no volies saber res de mi. Cada dia entenc menys les coses que estan passant entre nosaltres, suposo que el dia que m'expliquis la raó del teu anterior comportament ho entendre tot.

Cada dia que passa noto que l'amor que sento per tu és més i més fort, estic a punt d'explotar, cada cop que et veig voldria dir-to però no puc. Una part de dins meu t'ho diria però l'altre no, no sé que fer. Ja he recuperat les forces que havia perdut i que tan havia desitjat, però no són suficients. Una veu interior em diu que no t'ho digui perquè un dels dos en sortirà ferit, i jo no sé que fer.

Els dies van passant i jo continuo amb el dilema de dir-t'ho o no dir-t'ho, no sé que fer. Cada dia ens creuem pel carrer i tu em tornes a saludar amb el teu dolç somriure, és com si res no hagués passat i com si mai m'haguessis tractat com un dels teus enemics.

Avui ha sigut el dia més feliç de la meva vida. Quan ens hem creuat pel carrer m'has dit que avui ja tenies prou forces per explicar-me la raó del teu comportament. Hem anat a seure a la terrassa d'un bar, i allà m'ho has explicat tot. Resulta que tu també sents el mateix que jo des del dia que vam xocar, i que tampoc havies tingut prou forces per dir-m'ho, i que volies tractar d'oblidar-me i per això em tractaves com un dels teus enemics. Jo en sentir tot això he marxat corrents, no sé perquè ho he fet, però alguna veu de dins meu em deia que fugis. He corregut fins a la platja, i allà m'he assegut a la sorra i he començat a plorar. Al cap d'una estona he notat que algú hem tocava l'espatlla i en girar-me he vist el teu dolç somriure i els teus dolços ulls avellana. M'has preguntat si alguna cosa que m'havies dit m'havia fet mal i t'has assegut al meu costat, tu no podies entendre perquè plorava. Jo no sabia què dir-te, perquè la veritat es que no ho sabia ni jo perquè plorava, i abans que pogués dir res tu m'has dit que si era per la confessió, que ho oblides tot. Jo t'he respòs amb un petó i a l'instant ha quedat tot arreglat.

Ja fa dies que em vas confessar el teu amor i jo el meu, però encara ho recordo com si fos avui, mai no podré oblidar aquell dia a la platja i encara menys mentre duri el nostre amor.