Història del Donar i Rebre

Un relat de: Joan G. Pons

Un dia es van trobar el Donar i el Rebre i ni és van saludar.

Curiosos van girar el cap i les seves mirades els van apropar.

- Què fas per aquí ? li va dir Donar.
- Cercant quelcom, Passejant... li contestà Rebre.
- Em va molt bé trobar-te. Et vull dir que és molt millor donar que rebre.
- Pots donar si tens i una forma de tindre és rebre.
- Quan dones, reps.
- D'acord. I què dones ?
- Donar és donar-se. És un compartir la Persona vers als altres.
- I si et buides al donar-te ?
- Això no passa.
- Conec gent que ha viscut aquesta experiència.
- Excepcions.
- I si ho féssim d'una altra manera ?
- Com ?
- Sense competir.
- Explica't.
- Ser Persona oberta a donar i rebre. Dos camins complementaris.

Donar i Rebre tornaren a mirar-se els ulls... i es van abraçar.

I diuen que des de llavors van sempre junts agafats de les mans.

(del llibre Històries del Parc de la Vida - Joan González)




Comentaris

  • gràcies![Ofensiu]
    Oluronbi | 12-12-2010


    caminar plegats, sense esperar res de l'altre, però sense perdre'l de vista, ni oblidar-ho. No som tot, però podem oferir el màxim de nosaltres mateixos. Tothom és prescindible i imprescindible alhora.
    Gràcies per llegir-me. Buscaré una estoneta per seguir-te a tu també ;)

    vaig a dinar!

  • a tu![Ofensiu]
    Nyanga | 21-08-2010

    Gràcies a tu per fer-me pensar...com sempre!

  • com sempre joan...[Ofensiu]
    joandemataro | 19-08-2010 | Valoració: 10

    dónes per pensar...
    rep la meva salutació...
    fins aviat
    joan