Cercador
Amor 4
Un relat de: anarfent- Compartir:
Ahir al vespre, era tot teu.
L'ànima feia la seva, es sentia lliure, s'entregava, es donava, amb gust.
L'ànima va sortir de mi, em va deixar per reposar a on sabia estaria bé.
No va poder ser.
No podrà ser, ara.
Vaig tornar sol cap a casa.
Es llarg el camí.
Lenta l'arribada.
L'arribada de l'anima, que es va quedar una mica més amb tu.
Ara la tinc amb mi.
Ha tornat diferent.
M'omple més que abans.
Està agraïda a qui l'hi ha recordat del què es tracta la vida.
L'amor.
Sentir-lo.
Encara que no sàpigues a on anirà demà.
L'anima.
Tant de bo pugui acompanyar-la.
Comentaris
-
De vegades...[Ofensiu]Seny i Rauxa | 28-09-2008 | Valoració: 9
...la lliurem.
No tota, però si un bocí, ho fem conscientment? No crec. En el moment en el que deixa de ser una mica nostra, no ho estem, de conscients. El problema és, que no tothom la mereix o la guarda com hauria de fer... i llavors? Que fem quan ens falta un trosset d'ànima que vem perdre fa temps?
M'ha agradat molt
un petó
l´Autor
20 Relats
49 Comentaris
25877 Lectures
Valoració de l'autor: 9.20
Biografia:
"angie em va encadenar i jo he passat la cadena a manel, a Nurai i a Xisca Riera Ballester"
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")