Cercador
He après del misteri
Un relat de: besllum- Compartir:
Aquest enyor magne se m'atansa
quan la solitud es temença del teu oblit,
l'amor de tu em furta les hores,
gestat en el temps de la indiferència.
Conec la resposta al desig que em crema,
res obrirà els teus ulls envers mi;
he après del misteri del rebuig subtil,
dels somriures curulls de cortesia,
de la correcció de les paraules,
que se'm claven endins
com una daga suau i penetrant,
que anihila poc a poc el que en resta
encès encara, dins el cos esmaperdut.
besllum
Comentaris
-
llegeixies?[Ofensiu]jaumesb | 29-10-2008 | Valoració: 10
aquí
em cal encendre foc
fa fred d'hivern ja -
Molt bó![Ofensiu]blaiv74 | 18-08-2008 | Valoració: 10
Molt bon treball, trist, profund i molt bonic.
Tots hem passat per això, no?
Felicitats, t'ens una manera d'escriure molt tendre. -
Absència de l' estimació[Ofensiu]Avet_blau | 12-08-2008 | Valoració: 10
Del amor no correspost,
de les mirades que no tenen passió,
del silenci que no parla.
Conviure amb la presència del cos
i l'absència de l' estimació
crema per dins,
esgota, emmalalteix.
Avet
-
Bo i trist...[Ofensiu]Capità Borratxo | 12-08-2008 | Valoració: 10
Molt ben expressada la sensació de "ja no hi ha passió, ja no hi ha aquella espurna de vida, ara tot és simplement correcte, tot és políticament correcte, com es diu ara".
Gràcies pel teu comentari de l'Aina Ztiz... si en vols saber alguna cosa més llegeix el títol a l'inrevés i remena entre els meus relats...
Enhorabona pel poema!
Valoració mitja: 10
