Guspires de felicitat

Guspires de felicitat,
ben fugaces i fonedisses
al túnel més profund,
polsim de lluor m'han lliurat.

Encara avui veig colors
als meus sentits i pensaments,
malgrat lluir sols uns moments
i ser ja només un record.

La seva escalfor i esguard
m'acariciaren el cor,
em desvetllaren el meu cos,
a tornar a obrir els ulls vaig gosar.

Puix que amb polsims de suau tendresa
no m'és mestressa la fredor,
les espurnes de teu amor
em feren sentir calidesa.

És cert que enyoro les espires,
que m'il·luminessin de nou.
però la foscor no m'és total
des que amb estimació em mires.