Gratitut

la seva carícia, una mica de llum als cabells!
Així ho has dit més avall.
Què preciós!

Jo també vaig rebre una herència de carícies que per sempre restaran amb mi.
Un homenatge preciós.

... i preciós. Quin homenatge tan gran a la teva àvia! També per experiència et dic que estimem els nostres avis, encara més, quan els recordem d'aquesta manera tan bonica com tu ho has sabut fer. I és clar que podria ser més llarg, com diu en Manuel, però de vegades, unes poques paraules poden dir molt més. Felicitats per aquest poema, de debó.

Manuel,
Per fer-lo més llarg ja se n'ha de saber més i treballar de valent; destaco allò més important: que em dediques una estona...Què és més important?
Tota la resta: la seva cara solcada d'arrugues, el monyo blanc, les orelles amb la part de les arrecades, partida, la seva coixesa reumàtica - que jo estenia a tota les altres àvies -, la seva roba negra neta d'avià de poble, el joc de cartes amb que m'instruïa, les paelles que dominava i aquell orgull d'haver après tota sola a llegir algunes paraules del diari,...són un acompanyament.
Li haig d'agraïr que en la foscor dels cinquanta em poses una mica de llum als cabells.

De Segur que la teva avia es sentirà mes a prop teu allí on sigui.
Desprèn amor encara que per mi es un pel curt, suposo que li voldries dir mes coses.
M'agrada molt; enhorabona a totes les persones que com tu sou agraïdes.

De Segur que la teva avia es sentirà mes a prop teu allí on sigui.
Desprèn amor encara que per mi es un pel curt, suposo que li voldries dir mes coses.
M'agrada molt; enhorabona a totes les persones que com tu sou agraïdes.