Gran

Ha passat molt de temps
des que vas dir:
“io sí, io sí, ian, ian”,
Però ha estat avui, me n'alegro.

Com un part:
que té lloc un dia
no se sap ben bé
a compte de què.

He esperat, era tot
el que havia de fer,
ho he sabut tard,
m'ha costat.

I ara en aquest capvespre,
mentre camino a poc a poc,
sense cap objecte,
escoltant-me,
m'ha vingut al cap
aquesta reflexió,
que la solitud freda
de la tarda invernal
esperona.

Ha valgut la pena d'esperar:
Sóc feliç; t'has fet gran.
I jo no havia de fer res!
Tret de ser-hi, d'ajudar
de no jutjar, de ser positiu,...

Com si fos jove i no en sóc,
he pujat la costa del park Guell
un cop més, però a plena marxa.

Se me n'ha anat aquella pesantor
que m'oprimia l'ànim,
aquell tensió soterrada
que em corroïa.

No he fet res sinó mirar
de no espatllar-ho.

A poc a poc has fet passes,
t'has fet gran,...

T'has assegut a la meva vora:
quí ho havia de dir!
Jo no ho sabia, però volies
comentar el que faries.
T’he dit molt bé,
Això està bé.

L'altre dia et vaig que sí
que ens podíem rapar
el cabell al zero
Ho deia de debò!
Res no em faria!

Sí, t'has assegut
a la vora de ton pare:
gràcies; me'n recordo
de l'abraçada, immerescuda,
que em vas fer de ben petit,...

Ara veig que camines, que avances
que veus futur, llum davant teu,...
que et proposes coses, factibles,...

T'he dit en broma: això ha estat
perquè per fi has decidit d'ordenar
les teves coses:
has guardat la roba als prestatges,
i has fet neteja.

T'ho deia en broma, però ho penso.
En les coses i actituds petites
rau el secret,...