GR- 31 (XVI)

XVI. GAOUA (BURKINA)- BOUGOUNI (MALI)

La idea és que et sorprenguin sempre.

Arribant quasi bé a la frontera amb Ghana, el viatger es pot plantejar oblidar que ha de tornar.

No recordo ben bé de on va sortir el guia, però el vam contractar perquè ens portés a poblats i parts una mica més allunyades a les muntanyes.
Vam començar (de ben matí) en un poble petit demanant permís per a passejar per aquell territori i, després de convidar-nos a una cervesa calenta (típica de Burkina) i amb el permís ja concedit, vam continuar visitant més pobles i "xamans", vam gaudir d'un grup musical i ballarins infantils "conscientment estafats" i vam acabar amb un bon dinar de "pollastre a mans" al restaurant d'un amic del guia que havíem convidat tot el dia a fumar.
I és que no hi ha res millor que ser totalment conscient de qui representa que ets per la gent del país al ben mig d'Àfrica: persona blanca i amb bitllets a la butxaca.

Després d'un dia tant intens i en direcció a Bànfora, el cotxe es va haver d'enfrontar a grans tolls d'aigua i fang i, arribant de nit a la ciutat, la màquina ja treia fum per totes bandes.
Així que encara que "porucs", vam ser prou valents (o inconscients) com per dedicar-nos un temps més a buscar un famós hotel anomenat "Caña de Azucar", traduït del francès "Le sucre de canne", pels carrers de la ciutat.
Evidentment el vam trobar, però avui dia encara busquem la seva piscina.

El "Caña de Azucar" encara es despertava quan (cada un al seu ritme) esmorzava tranquil·lament a la terrassa.
Un altre guia ens acompanyaria aquell dia i ja ens esperava quan nosaltres encara no havíem acabat d'obrir els dos ulls.

Reconec que en el GR-31 original no estava previst arribar tant al sud, potser aquest "gran recorregut" s'havia convertit ja en una "gran aventura", però (i amb el permís del lector) jo el continuaré anomenant igual.

Així doncs, al seu pas per Burkina i amb la mirada (inevitablement) posada a Ghana, el GR-31 posarà punt final a la seva incursió africana i retornarà altre cop en direcció nord buscant Espanya.
Però abans de marxar de Burkina el viatger s'ha de plantejar fer un parell d'incursions més: una excursió a unes formacions rocoses estranyes i un "treking" fins a unes cascades totalment africanes (d'aigües poc transparents, vaja!).
Acabades les incursions, el viatger ja es pot acomiadar eufòricament del seu últim guia a Burkina jurant i perjurant que quan tornin el tornaran a contactar a ell i a cap altre.

En 4 dies hem gaudit de la companyia de més de dos guies i encara no ser perquè un país com Burkina no es planteja la realització d'una "Convenció Internacional de Guies Amateurs"!! ( CIGA, pels amants de les sigles)

En direcció a Mali (la sorpresa no t'abandona mai) el viatger pot parar a dinar al costat d'un gran "toll" d'aigua i sota una acàcia ( per aixoplugar-se de la calor infernal del migdia) i allà, es pot trobar amb uns pastors als quals convidarà a Nescafé ( a falta de té) i ja amb la fosca total, el viatger anirà a les "palpentes" al entrar a Bougouni i negociarà amb un parell de "bones peces" el preu per una nit en una habitació.
I altre cop a Mali, aquesta vegada la benvinguda te la donen en un restaurant d'un primer pis, sense llum ni aigua i un altre pollastre "a mans" ( ja he perdut el compte de quants he estat capaç de degustar-ne fins ara!!)
El més curiós és que aquesta vegada i ja totalment adaptada, vaig gaudir (i molt) d'un raquític pollastre entre espelmes i seients que recordaven als vells trens que circulaven fa uns anys per Catalunya.

Més riures, més pollastre, més negociacions, més sospirs innats, més entre -somriures al apartar la mirada del reflex de l'espelma, més desitjos entre carícies, més de tot...... potser no més que felicitat!!