GR- 31 (XIII)

XIII. DJENNÉ- MOPTI- SANGA

Amb retrobaments puntuals amb la resta del grup, el viatge ha canviat.
Evidentment no és el mateix que arribin 8 cotxes 4x4 a un poble que només ho faci un.

Entre Djenné i Mopti viatgem de vegades a "tot drap" pel mig de carreteres buides amb altres companys i de vegades lentament i amb tranquil·litat sols, parant allà on ens ve més de gust: mercats, parades tècniques, etc.

En un moment donat ens allunyem de la resta de companys, havíem quedat a Mopti abans de pujar cap a Sanga (poble Dogon), però els únics que arribem a Mopti som nosaltres, sembla que tothom té pressa per arribar al que (en teoria) és el punt final del nostre viatge.

A Mopti busquem i trobem la terrassa del bar "Bozo" (anomenat pel nostre antic guia ) i seiem en una de les seves taules prenent un refresc mentre saludem als nens que es banyen al riu entre les piragües.
Allà escoltem parlar castellà i saludem. Hi ha gent que va amb agència (parlem amb un dels seus guies), gent que viatja individualment i fa dos dies que esperen una barca per a poder pujar navegant fins a Toumbuctú..... Mopti és una alegria, però hem de continuar el viatge, aquell vespre hem d'arribar a Sanga.

Trobem el camí que ens portarà a Sanga i iniciem l'ascens meravellant-nos per les vistes que anem trobant.
Ens ho prenem amb calma, sense pressa però sense pausa.
Quan arribem a Sanga i aparquem fora de l'hotel, mil persones ens envolten parlant-nos sense parar i convidant-nos a comprar qualsevol dels productes que ens ofereixen.
És un eixam de persones i durant dos dies, cada cop que sortim de l'hotel, aquell eixam ens perseguirà.

En el moment que entrem a l'hotel se'ns deixa de fer estrany que la gent del poble ens esperi sempre fora. Allò és impressionant!!
Un luxe "absurd" ens envolta en un lloc on no hi ha res.
La veritat és que és una sorpresa agradable trobar-se en un hotel emmurallat sobre la falla Dogon i amb un pati - terrassa cuidat detalladament i amb agradables cadires de mimbre al mig d'un jardí on et serveixen les cerveses sempre fresques.
La meitat del nostre grup ha llogat habitació i l'altre meitat dorm a la terrassa de l'hotel.
Després d'una dutxa merescuda i agradable sopem i allarguem la tertúlia nocturna tant com podem o volem a la terrassa de l'hotel.
L'endemà ens llevarem aviat ja que farem un "treking" per la falla Dogon.
Marxem a dormir tard ( les 12h de la nit ) i relaxats, aquella nit hem pogut gaudir dels estels i dels riures a la falla Dogon!!

Abans que surti el sol ja estem de peu, s'ha d'aprofitar tot el que es pugui la fresca abans que els rajos solars ens evaporin l'aigua del cos.
Estem a ple agost i els únics que caminen per la falla són els turistes o sigui, nosaltres.
Portem un guia que sembla sortit d'una pel·lícula del rei Artur.
Vestit d'arlequí (vestimenta tradicional dels Dogon ) ens guiarà tot el dia per la falla. I encara que ens espera un dia dur, els ànims estan molt alts. Somriures i bromes sorgeixen incansablement mentre caminem.

En aquest trajecte o "treking" el viatger pot pensar que les sorpreses ja no ho podran ser mai més, però s'equivoca!!...... a mig camí del "treking" podrà parar per descansar en un bar on tenen de tot!!
I encara impressionat, continuarà caminant i pararà en un poble on bombejaran aigua perquè el turista es pugui refrescar. Evidentment no ho rebutjarà, però aquestes situacions només fan que fer pensar en el poder que tenen els bitllets i malgrat un es pot indignar, no rebutja el que se li ofereix perquè pensa que s'ho mereix.
La veritat és que el passeig per la falla Dogon és fantàstic, però inevitablement (al menys a mi) dona per pensar.
Quan arribem altre cop a l'hotel gaudim del luxe d'una dutxa, d'un sopar i una altra tertúlia (i en teoria la última).
Aquella nit cada un de nosaltres ha de decidir què farà l'endemà al matí: tornar o continuar.
Només dues persones decidim continuar i jo em trobo entre elles.

Sense pensar-ho massa decideixo que el meu viatge continuarà.
Un cotxe continuarà el viatge cap a Burkina Faso, els altres tornen a l'origen.

Aquí deixo que el viatger jutgi: ganes i bogeria o inconsciència i somnis.
És igual, la decisió ja s'havia pres dos dies abans, mentre es parlaven i s'insinuaven possibilitats.

I mirant-ho avui des de la llunyania, jo diria que la decisió és quelcom inconscient, però amb tantes ganes que res ho podia impedir.

Aquella va ser la darrera nit del grup i el inici d'un viatge sorprenent i inesperat.
Somnis d'Àfrica.