GR- 31 (XII)

XI. FRONTERA- SÉGOU
Ens llevem grapant-nos tot el cos.
Les "xinxes" han fet l'agost aquella nit!!
Decidim esmorzar al poble i acabem en una taula de fusta a l'exterior d'una botiga on la dona que l'atent ens prepara un te i algú compra alguna cosa semblant al pa fregit.
L'activitat és frenètica al poble, és un lloc de pas per tots els que creuen la frontera Mauritània - Mali i nosaltres som els únics blancs que hi han acampat aquella nit.
Acabat l'esmorzar, ens posem en moviment.
Aquell dia anem sols.
Mentre viatgem per Mali amb la música posada a tot drap al cotxe, els ulls ens brillen darrere les ulleres de sol mentre parlem i teoritzem sobre com "arreglar el món".
Arribem a Bamako (capital de Mali) per dinar.
Bamako és un xoc.
Després de tants dies recorrent poblats i carreteres buides, la visió de la gran ciutat ens deixa sense paraules.
A Bamako parem un moment perquè un dels nostres companys ha de fer la confirmació del vol de tornada.
I continuem viatjant.......... en teoria avui (aquest vespre) havíem quedat a Ségou amb els altres.
Quan arribem a Ségou ja és de nit i allà ens retroben definitivament amb la resta del grup.

A Ségou ens permetem un respir i ens allotgem en unes habitacions- bungalows propietat d'un hotel amb piscina i abans de sopar, ens cabussem a l'aigua clorada mentre ens prenem molt lentament una cervesa.
Aquella nit vam "tirar la casa per la finestra" i després del sopar ens vam apuntar a ballar danses africanes en un bar "turístic" a ritme de tam-tam i una copa freda a les mans.
Perquè, reconeixent-m'ho, mai deixarem de ser occidentals i a tots ens agrada recordar les nostres llibertats.
I en un món com el nostre, on (malauradament) els privilegis existeixen exclusivament en una bombolla efímera, som capaços d'indignar-nos davant la pobresa dels altres, però mai de renunciar al benestar personal.

L'endemà ens llevem contents, per fi hem aconseguit dormir en un llit sense convidats inoportuns i....... amb aire condicionat!!!
Crec que aquell dia tots vam esmorzar amb afonia.

El grup es dispersa ja que aquell matí el passarem a Ségou i alguns volen fer unes compres d'artesania i d'altres un tomb amb barca pel riu Níger.
Després de parlar una estona a la taula de l'esmorzar, uns quant decidim llogar una barca per navegar pel riu i anar a visitar un petit poble a la seva ribera, però quan ja s'ha negociat el preu, una tempesta tropical ens sorprèn mentre ens preparàvem per a fer l'excursió fluvial.
Després de tants dies viatjant, encara no havíem gaudit d'una sola tempesta i aquesta va resultar inoportuna ja que (a part de transformar la terra roja africana en un fangar) el riu Níger va créixer com per art de màgia i ja pensàvem que la nostra excursió s'anava a anul·lar, però a Àfrica tan ràpid com apareixen les tempestes també desapareixen. Així que després de jugar una estona a les cartes, divagar verbalitzant tonteries i gaudir de l'espectacle sota el porxo de la gran cortina d'aigua, la pluja va parar.

Equipats amb el "xubasquero" i una petita motxilla ens vam dirigir al "port" per embarcar en una piragua.
Pujar a la piragua és un autèntic repte d'equilibri i coordinació i quan ja ets dalt el primer que penses és que hauries d'haver portat algun tipus de "caxarro" per ajudar a treure l'aigua que s'escola a la barca.
L'excursió és tot un èxit perquè encara que no entenguis absolutament res del que t'estan explicant ( és francès ), un dels acompanyants autòctons caigui a l'aigua i els núvols de turmenta imminent amenacin contínuament en l'infinit, l'experiència i la imatge de la piragua sobre un riu mític com el Níger és fantàstica. I mentre comences a desempallegar-te de la roba que ja et sobra perquè el sol torna a sorgir en l'horitzó, no pots evitar recordar a antics exploradors com Clapperton, Lander o Livingstone.