GR- 31 (IX part)

Un relat de: 94_desertrose

IX. NOUAKCHOTT- ACAMPADA LLIURE

La finalitat i l'objectiu d'aquest viatge és Mali, per tant a Nouakchott toca passar un temps per a realitzar els visats corresponents i poder entrar al país veí.

Aquest és un viatge que es construeix al mateix ritme que els quilòmetres i les incidències van marcant, així pot passar que en algun (o molts moments) el grup es dispersi.
Si parlem del GR-31, la nit anterior el grup es va dividir en tres subgrups: els de la platja (1), els que van dinar amb els pescadors i van arribar (2) i els que van dinar amb els pescadors i van desaparèixer (3).
Aquell matí i després de moltes trucades es produeix el contacte del grup 1 amb el grup 2 el qual fa molt bona propaganda de l'hotel on està allotjat, per tant ( i com que coincideix que aquell hotel està molt a prop de l'ambaixada de Mali) el grup 1 decideix anar a esmorzar cap allà.
Després de les eufòriques abraçades de retrobament i mentre es pren un cafè, el grup 2 explica que el guia s'ha perdut amb dues persones més (grup 3) al "Parc National du Banc D'Arguin".
Tothom es posa nerviós i pensa què s'ha de fer, però el grup 2 informa que ja s'ha contactat amb la policia mauritana i els està buscant.
Després d'aquesta informació, i ja amb més tranquil·litat, es parla del que s'ha de fer llavors i finalment es decideix que mentre els conductors van a netejar els cotxes de sal de la nit anterior, la resta es dirigirà a l'ambaixada de Mali per a realitzar els visats de tots ( hi ha l'esperança que amb el temps d'espera a l'ambaixada, el grup 3 arribi a temps )
L'espera a l'ambaixada és llarga, però finalment es pot sortir amb el visats segellats a tots els passaports, tots menys els del grup 3......... encara no han arribat i la pregunta es fa evident: ara què?

Uns quants ( bons amics del guia ) suggereixen que la resta del grup continuï el viatge mentre ells esperen al grup 3 a Nouakchott amb la promesa de retrobar-nos pel camí......... i després de molt parlar i discutir, es decideix acceptar la proposta.
Una part del grup marxa en direcció Mali i la resta es queda a la capital esperant al guia.
I aquí acaba el contacte amb el grup 3 i els amics del guia.

Curiosament a Àfrica les noticies van més ràpid que en qualsevol altre part del món i és per aquest motiu que, mentre es condueix per la "ruta de l'esperança" en direcció a Mali, el grup se n'adona que aquesta vegada els han estafat.

Explicació: el guia havia cobrat els seus serveis (encara no finalitzats) a la frontera entre Marroc i Mauritània i una vegada creuada la frontera tot va canviar i acabar.
A Mauritània el guia i els amics van desaparèixer amb els diners embutxacats i la venta d'un cotxe realitzada i, abandonant al grup al que guiaven amb l'excusa d'una casual pèrdua dins una zona que coneixien a la perfecció, es van desempallegar de la resta de viatgers amb el sou guanyat i ja mai més es van tornar a veure.

Mentres tant, i encara amb els cotxes rodant per la ruta de l'esperança i tothom maleint per la confiança, la foscor va atrapar a la caravana i a meitat de camí entre Mauritània i Mali es va decidir acampar aquella nit entre les dunes i una tensió ja alliberada.

Aquella va ser la nit de l'abans i el després: sense guia, al mig del desert i a través d'estridents riures i Jack Daniels la gent es va deixar anar gaudint per fi del viatge desitjat.

Per primera vegada el GR-31 relaxava el ritme i la gent del grup gaudia i somreia asseguda al voltant d'una taula de càmping sobre la sorra del desert, protegida per milers d'estels i constel·lacions.
Les tendes de campanya estaven muntades, però la nit va ser tan intensa que molts vam deixar-nos portar per la llibertat sobre una flassada de sorra on, amb la permanent companyia dels escarabats, els somnis ens van sorprendre i els colors de l'alba ens van llevar: per fi, el primer vivac!!


Comentaris

  • Moltés gràcies....[Ofensiu]
    94_desertrose | 08-04-2008

    .... primer per llegir-me i segon per fer-me sentir molt més que bé per saber que t'ha agradat!!
    I sí..... és cert....... en alguns moments em perden les emocions......... jeje....
    Gràcies altre cop
    Àngels

  • Espero que continuiï!!![Ofensiu]
    Capità Borratxo | 08-04-2008

    Doncs això, m'he enganxat al teu viatge!!!

    Enhorabona pel relat!