GR-31 ( IV- V part )

Un relat de: 94_desertrose

IV. SETTAT- MARRAKECH- AGADIR

No podia ser d'una altra manera.
Al arribar a Settat al taxista li agafa "la vena quatrera" i decideix, per si sol, apropar-te fins a la mateixa porta de l'hotel que li has comentat.
Fins aquí, cap problema.
La dificultat radica en el fet que el taxi no és un 4x4 i que el taxista s'emociona amb tanta facilitat com els nens i nenes amb un caramel.
Està clar, no surt bé.
Resulta que el taxista t'ha deixat a la porta del darrera de l'hotel.
Discutir amb ell és impossible, així que ja ni t'ho planteges. El fas parar i carregues les maletes per a caminar uns 200 metres fins a la porta principal de l'hotel. La paciència té un límit ............. i l'optimisme també.

Sembla que l'aproximació s'ha acabat.

El GR-31 al seu pas per Settat et permet per fi!!! un descans!!!
Quina il·lusió!!! Per fi trobes a la gent amb qui has de compartir la resta del viatge!!!
El primer que fas (lògicament) és preguntar pel lavabo i després de refrescar-te, pots esmorzar amb tranquil·litat bevent el teu primer té marroquí.

Aquí, a Settat, estàs obligat a conèixer a tots els acompanyants del GR-31.
La veritat és que després de dos dies sense dormir, et pot passar que només presentar-te, ho oblidis. Si passa això, tranquil !!! et queden unes quantes setmanes per anar fent memòria. I sinó sempre tens l'opció d'apropar-te i tornar a preguntar. És un viatge!!.... tothom té bon humor!! Tothom menys tu, que encara no ets plenament conscient d'on estàs ni amb qui.... ni on vas. I ...... no importa massa ara mateix. El GR-31 es caracteritza per la improvisació i "el no saber" en general.

Després del merescut descans, et col·loquen en un 4x4. Recordes el nom del conductor perquè has estat en contacte amb ell durant el teu apoteòsic trajecte fins a Settat, però et falten un parell de dies per recordar el nom del copilot. La memòria va a ralentí, ja passa això de vegades.

Aquí comença un altre tram del GR-31. Aquí, i durant molts dies, pots gaudir del "deixar-te portar". És un gust. Durant els dos primers dies recomano al viatger que no parli massa. I si ho fa, que tot el que digui sigui per riure i sense sentit. La veritat és que durant aquests dos primers dies després de col·locar-te en un 4x4, no els puc definir amb massa claredat. Per tant, millor que el viatger es deixi portar i gaudeixi de la inactivitat neuronal momentània. Sempre és un descans.

De Settat a Agadir hi ha una parada obligatòria: Marrakech.
Marrakech.............................. un paradís pels sentits. Un circ de colors pels observadors, una melodia pels músics, una infinitat de gustos pels que tasten, una oportunitat única pels caçadors de perfums seguidors de Jean- Baptiste Grenouille, una perillosa provocació pel tacte, una insinuació pel sisè sentit. Una ciutat de contrastos. Un immens decorat amb suc de taronja.
Marrakech té molts perills, però un molt proper al GR-31 és que desaparegui gent. De cop i volta te'n pots adonar que qui portava el quad ha desaparegut. La veritat és que no ets prou persona per fer massa cas de les preocupacions quotidianes, no encara. Però tens l'oportunitat d'observar de forma relativa. I del primer que te n'adones és que, si això no canvia, el camí pot ser (un altre cop) un complert desastre.
Després d'un ràpid tast de Marrakech (tònica del viatge), a corre cap a Agadir!! S'ha d'arribar abans d'aquesta nit.
La veritat, l'únic problema del GR-31 és el no profunditzar en lloc, però està compensat en la sorpresa del dia a dia.
Què es pot dir d'Agadir?? ........ no tinc prou dades per poder-ho explicar. La veritat és que no recordo Agadir. Ja he explicat el meu estat neuronal. Durant aquest trajecte millor que el lector que es vegi capaç de seguir aquest viatge, m'enviï un mail per explicar-me les seves impressions. Jo no tinc paraules.


V. AGADIR - LAÂYOUNE

Aquí el viatger creurà la frontera entre el Marroc i el Sàhara.
De la nit a Agadir no en puc explicar res, només puc confirmar que el descans hauria de ser un dret humà.
En direcció a Laâyoune el paisatge va canviant de forma espectacular. Es converteix en una sensació de pobresa. Pobresa del paisatge que contrasta espectacularment amb la riquesa de les persones que vas trobant. Una riquesa que més que material és fa emocional. La nineta dels ulls de les persones que vas trobant és la vida d'una terra àrida i seca. D'una terra que es pot pensar que no té vida, però qui ho senti així no s'ha parat un moment a escoltar a ningú. Si és així, ja pot tornar pel mateix camí que ha vingut. No trobarà el que busca en aquest GR.

L'objectiu del dia és arribar a Laâyoune abans que es pongui el sol (serà habitual en aquest viatge).
La idea és dinar a Tan- Tan platja i després fer uns quants quilòmetres més fins al destí. Això es compleix.
A Tan- Tan platja es pot parar a dinar una meravellosa font de peix. Això és, el que tenen i com puguis.
A Àfrica sempre et trobes sorpreses. En aquest cas pot ser que coincideixis amb la inauguració d'una guarderia i que no trobis lloc per aparcar o te'l facin pagar. Tot és veu recompensat pel fet de respirar aire de mar.

Després d'un meravellós, que no esplèndid, dinar davant del mar............. veient a les dones tapades prendre el sol sota una ombrel·la......... després d'un dinar tan espectacular com aquest, en el qual (i per primera vegada) te n'adones del "cara - dura" que és el teu suposat "guia", després d'aquest kit - kat i alhora retornada realitat............. tornem a córrer fins a Laâyoune.

Laâyoune.................. el record es fa cada dia més borrós.............. però recordo amb molta claredat que si arribes tard........... molt tard.................. el que toca és deixar-te portar.

En direcció a Laâyoune et pots parar a veure i gaudir d'un record a la novel·la del Petit Príncep. Allà et fas mil fotos i somrius descaradament, perquè la novel·la et porta bells records. Tot sembla un conte.

Arribar a Laâyoune és fa, per un moment, infinit. El teu "suposat guia" s'equivoca de camí i et trobes amb tots els que fan guàrdia a la costa perquè la gent pugui fugir del seu país en pastera, per un suposat millor futur.

Una indescriptible sensació d'ingenuïtat i un somriure absurd t'acompanya mentre veus i vius la desesperació d'un país i d'una gent que no veu cap més futur que jugar-se la vida perquè la família pugui menjar.
El guia s'ha equivocat de camí, és cert. Ha jugat amb tu i t'ha portat fins als penya-segats del país, és cert. Però l'experiència ha estat irrepetible.
Gent amb farolets de gas al mig d'un no res, converses falses i irrepetibles en mig de la nit més obscura i davant el mar............. la conversa i els somriures es tornen resacosos per un moment. La impotència no et permet parlar, ningú diu res. Tot són records i somnis trencats. Laâyoune queda lluny i el viatge també.

Quan per fi arribes a Laâyoune, són les 12 de la nit passades. Trobes hotel on allotjar-te i un lloc on poder sopar (una pizza......... benvinguda sigui!!!). Aquella nit dorms d'una tirada, però els teus somnis es barregen amb els dels altres. I te n'adones que els "fantàstics drets humans" depenen sempre de on has nascut.

Comentaris

  • Drets humans i territoris[Ofensiu]
    Capità Borratxo | 08-04-2008

    Tens raó... els drets humans depenen d'allà on et fan anar a petar els teus pares, o en el seu defecte, la teva mare, que és qui et porta a sobre.

    Com va dir aquell: no vull països ni fronteres, no vull estats ni banderes.

    Enhorabona pel relat!