GR-31 (III part)

III. TÀNGER - SETTAT

Des de l'exterior del ferri, amb una humitat del 1000 %, l'aire del mar pentinant-te i la il·lusió als ulls......... veus les llums del port de Tànger que anuncien l'entrada al Marroc.
Per fi Marroc!!!!......... en aquests moments, empatitzes amb tots aquells magrebins que veuen les llums retrobades del seu país. La sensació de retornar, d'haver-ho aconseguit, de poder-ho explicar, de poder-ho gaudir i.... sobretot de poder-ho compartir. Per a mi és simplement l'emoció d'haver-ho aconseguit.

El descans ha durat unes 2 hores o 2'5 hores.

Al arribar a Tànger t'envaeix l'aroma a espècies i te n'adones de la desestructuració d'un país. Son quasi la una de la matinada i hi ha molta gent que s'abraça, altres que corren i molts que et persegueixen.......... sobre tot si ets europea. Ara arriba un moment poc romàntic: el regateig.
El GR-31 a Tànger es caracteritza per a trobar el "millor postor" que estigui disposat a conduir tota la nit per portar-te a Settat ( poble a 60km abans de Marrakech).
Dins del port ja hi ha problemes, es discuteix, marxem, ens tornem a trobar.... ufffff!!! això cansa i ....... a aquestes hores més!!!
Finalment, lògicament et prenen el pèl, hi ha una persona que ens portarà fins a Settat. Sortim del port amb un taxi que ens deixa a una cantonada d'on estàvem fa 2 minuts. Allà ens trobem amb un altre taxista i canviem les maletes de cotxe. Ens acomiadem eufòricament del primer conductor, jurant-nos i perjurant-nos que ens tornarem a veure i desitjant-nos un bon viatge i una feliç vida ( cada un amb el seu idioma). El segon taxista arranca el cotxe..... marxem cap a Settat!!!
En aquest moment pots pensar que el trajecte Tànger- Settat serà tranquil i podràs dormir al cotxe després de 2 dies sense descansar...........però, i ja ho he comentat en algun altre moment, tot són il·lusions!!
El GR-31 continua per autopista de Tànger a Casablanca i de Casablanca a Settat per carretera nacional o comarcal (depèn de com es miri )
Desenganyeu-vos!!.......... el descans encara tardarà en arribar.
Passats deu minuts de conducció te n'adones que això serà com la "ruleta russa", o sigui, si arribes sà ja pots anar a resar a la mesquita.
El taxi no té direcció abans dels 110 km hora, el carburador no li funciona bé i hi ha una boira espessa a l'autopista.
Al Marroc la gent parla majoritàriament l'àrab i el francès.
En aquests moments te n'adones que no fa falta parlar un mateix idioma per a expressar el que sents quan a un pèl de xocar contra el cul d'un camió, el taxista fa un moviment brusc amb el volant i evita la destrucció absoluta del taxi i les persones que hi viatgen. Una cosa és segura, t'entens perfectament. Que no us enganyin mai!!..... sense parlar el mateix idioma, la comunicació és possible!!
En aquests casos, on la supervivència no depèn enterament de tu, tens dues opcions: obrir els ulls com a plats i anar picant el clatell del taxista juntament amb una ovació que denota felicitat després de la supervivència o, tancar els ulls i encomanar-te a Alà per a que demostri que és capaç de realitzar miracles.
Després de 2 hores intentant la primera opció, personalment em vaig decantar per la segona.
Al arribar a Casablanca (si arribes), el GR-31 et permet dues opcions: canviar de taxi per a intentar arribar a Settat o continuar amb el mateix, arriscant la pell per una carretera on no es pot arribar a 110km/hora. Aquí, s'aconsella canviar de taxi.
A les sis i pico de la matinada, només queden 60km per arribar al poble on (en teoria) t'estan esperant 4 o 5 cotxes 4x4 per a realitzar el "teu viatge" de l'estiu.
L'aproximació no presenta més problemes, però et serà impossible descansar fins arribar a destí.
Després de tants dies viatjant, després de tants dies veient l'ampolla mig plena, després de tantes hores sense descansar, després de tanta tensió acumulada, després de tota la lluita personal que comporta aquests primers trams de GR-31............per fi arribes a Settat. Son les vuit i pico del matí, quasi les nou.