GOTES DE ROSADA

Preciós, amb molta llum...
Regalant esperança.


Petons.

llum i lucideses, ets fulla i somni que fuig cap endavant, que construeix un preciosista castell amb paciència, encadenant mots encesos del teu esperit inabastable.
Ets poeta en una llengua superba, el català i en fas ús, conrees els mots acuradament i basteixes bellesa en majúscules, que sempre em deixa astorada.

No deixis mai d'escriure, cada poema, cada relat,
és un regal d'un gran valor per la pàgina i sobretot per Catalunya.
Els teus mots sens dubte romandran.

petons, Rosa.
t'estimooo molt!

smuakkkss!

gypsy

me kedat sns paraules ROSASP... precios... com a dit la RainBow_coLouRs, n seria pas capas d scriure na cosa tan bella a partir dnes simples gotes d rosada... magnific... un dew pq no ia infinit... bff... simplemen maaagic!
moltissimes gracies xl comentari ^^
d tant en tant et llegeixu, ncara q no cmento massa... xDD! marada ml cm scrius ^^ mltes felicitats! no taturis mai, pq es un regal ml apreciat aketes dolses paraules q ns scrius!!
un peto ml fort!!!

NoKia*

Gotes de vida,
que són xuclades amb avidesa,
deixant un lleu traç
al revers de les agulles
del temps que mai s'atura.

De totes, és sa que més m'ha agradat.
Totes m'han pasat fotografies, imatges en blanc i negre de jo mateixa, i m'agrada identificar-me en els poemes dels altres.

Però aquesta... m'ha dit tantes coses!!

Enhorabona, m'ha agradat molt.

quantes imatges concentrades en poques línies, en tan poc temps.....és preciós, de debò!
felicitats!
Sílvia

ROSAP, gràcies pels teus comentaris( fa poc m'he jubilat i d'aquest escrit fa, ja, un cert temps. però sí, he estat molt feliç amb els nens. Donen més del que reben...) tan dolços, com tu, com tot el que escrius.

M'ha agradat mol el teu poema. Totes les teves paraules sóc com estels de foc que deixen per tot on passen un regueró de colors i suavitats i amor, desinteresat i càlid.

Has triat molt bé la papllona com a missatgera i representant teva. Ets com ella: suau, delicada, rutilant. Ella té la virtut d'omplir la foscor ,de clarors, joia i fantasia. D'unes dimensions no visibles a tots els ulls.

Una abraçada molt dolça.

la núvia vestida amb el primer sol del matí, amb el cor vestit de fulla i somni...
cada vegada més poetessa, ámb poemes que podria musicar Chopin o Mozart...
ets aquesta barreja màgica de poesia, riquesa de vocabulari i d'espressions bellísimes i natura vestida de luxe...
no acabes mai la inspiració... de petita menjaves diccionaris o sopetes de lletres d'or?
felicitats i no paris mai... la poesia et necessita i jo també!
una abraçada amigaaaa!!!
PD. aquesta setmana et contestaré l'e-mail, perdó per tardar tant... però ja t'explicaré!
fins aviat...

un poema màgic RSASP. L'enhorabona.
Et seguiré llegint!

No hauria sigut capaç de descriure tot això només vetllant unes simples gotesde rosada!
No apris d'escriure jo no pararé de llegir-te!
Muacks

i un torrent de paraules, i un cor amb ganes de bategar cada carícia i uns dins amb ganes de cosir-les en paraules.

I nosaltres que així també ho podem disfrutar

...de veus, rituals de paraula... arcs apuntats fets de mots senzills i solemnes...
Eres -malgré toi- titellaire del llenguatge!
Salut i rebolica, xicota!

M'ha recordat aquells començaments de capítol de l'Odissea que diuen: "Quan es mostrà en el matí amb dits de rosa l'aurora,..." i

M'agrada molt!

Abraçades

el do de la llengua ficat a les venes i les mans, Rosasp, perquè converteixes les paraules més senzilles en música i en poesia: ànima de boirina (...) sempre assedegada per sentir i per assaborir els mots que brodes a cada relat.

Un petonàs, senyora poetessa.

lavínia

Com sempre, una meravellosa descripció d'imatges que t'envolten. Un paisatge que passa pel teu costat, que t'encercla, que t'impregna, i que tu ets capaç de mostrar-nos amb belles pinzellades de poesia.

Gotes de rosada, petits murmuris, gotes de vida... Un bell poema.

LLIBRE