Gossos

Un relat de: ADINBAZ

GOSSOS

Oriol va sortir per enèsima vegada al carrer. Vivia a la planta baixa d'un edifici vell, un antic obrador de peça única. No trobava gaire diferència entre estar fora o amagar-se a casa. El gos va saltar en veure que el seu amo abandonava de nou el cau. Oriol va deixar la porta ajustada, per si tornés la Maria. La noia, companya intermitent, desapareixia i venia quan li semblava bé. Ell no li demanava on anava ni si tornaria. A vegades la trobava a casa desprès del passeig o li entrava de matinada.
El gos, prenent distància, l'observava per endevinar per on tiraria aquest cop. L'animal, un rottweiler negre, decidit, va moure les potes en direcció rambleta amunt en clissar els primers passos del noi.
_Komm hier, THOR - li va cridar en alemany amb autoritat militar mostrant-li la corretja i el morrió. THOR se li va acostar mansoi i Oriol el fermà i li col·locà el boç. No volia problemes: ara necessitava ensinistrar-lo. Havia parlat amb Juanjo, el col·lega li va assegurar que aconseguiria una bona pasta amb les baralles de gossos. El noi es va embolicar el coll amb el palestí, es va tirar enrera les espesses i brutes rastres del seu cabell llarg i va prendre amb força la corretja ben a la vora del coll de la bèstia. Mirant el terra, sense aixecar la vista, va caminar de pressa pel cantell de la vorera al pas que li marcava l'animal.

KISU, un còquer perquisitor, arrossegava les orelles llargues per terra ensumant amb delit cada moment els flaires dels seus congèneres, estirava sense misericòrdia al pobre Lluís que el seguia ranquejant.
─ KISU espera't, para! - li va esbufegar.
De cop, l'animal es va aturar, es va ajupir i va fer una expressió de circumstància dilatòria. Lluís va moure el cap amoïnat en observar el que deixava anar el gos. Es va posar la mà al ronyó i va mostrar una ganyota de dolor. No, no podria abaixar-se. Va mirar a banda i banda i, fent-se el desentès, va estirar l'animal rondinant. No li agradava que embrutés el carrer ni que la gent se'l mirés com un incívic, però no hi podia fer més. El gos l'estirava, el duia, el feia anar de pressa sense que el vell el pogués controlar. El morro seguia enganxat a terra seguint la seva dèria olfactiva fent ziga-zagues. Amb carrera ràpida el va portar a la rambleta.

La senyora Eufèmia observava la gent que se li creuava en el passeig, es fixava en les parelles grans, en les dones que encara tenien la companyia del seu home. Els contemplava com caminaven callats, un al costat de l'altre amb idees potser divergents però endevinava que se sentien units. Eufèmia copsava que, amb una sola mirada dels dos o amb un posat determinat, cadascú sabia en què pensava un de l'altre sense intercanviar-se paraules.
PISKY, el seu Yorks-shire, li va fer una estrebada, volia acostar-se a un piló per tal d'aixecar la pota. La dona va cedir. Ara tenia aquell animaló inquiet, bordador atrevit i esporuguit que no la deixava pensar. Un regal de la filla per no sentir-se sola del tot desprès de la mort del marit. Era amb l'únic amb qui compartia el pis. Els fills feia anys que se n'havien anat.

PISKY va començar a bordar i a estirar Eufèmia en llambregar THOR a la vorera. La va agafar de sorpresa, no es podia creure que un animal tan petit fos tan agosarat que s'atrevís amb aquella bèstia negre. El rottweiler, amorrionat, en sentir-se reptat va fer un salt cap al "gremlin". Oriol va aixecar la vista i va haver d'afermar el gos amb les dues mans. A l'Eufèmia se li va escapar la corretja dels dits i PISKY va córrer fins a posar-se al costat del gos negre, el va escridassar amb lladrucs estridents i reculava a cada batzegada que THOR, amb les potes davanteres aixecades, intentava atansar-lo. Oriol havia de tibar el lligam amb força. Com si no anés amb ell, KISU, el gos del vell, tot ensumant, va arribar fins al lloc de l'altercació. Aleshores va aixecar el cap i les puntes brutes de les orelles van deixar de tenir contacte amb el terra i va arronsar el morro ensenyant les dents, de cop va saltar sobre PISKY estirant al pobre Lluís al darrera. Oriol va haver d'aguantar a l'home per tal de que no caigués. Eufèmia va arribar espantada i va cridar al seu yorks-shire que, sense deixar de bordar, va esquivar al còker i es va llençar als braços de la seva mestressa per protegir-se de les dents de KISU.

Les tres persones, agrupades, es van mirar. Ulls de dia gris ennuvolat, sense horitzó, es van encreuar. Transmetien el desert dels seus cors.

Comentaris

  • l'he llegit[Ofensiu]
    ANEROL | 11-01-2008 | Valoració: 10

    amb interès i l'he trobat bo; parla de quelcom quotidià de manera gens frívola. M'ha agradat

  • Gossos.[Ofensiu]
    13dies | 10-01-2008

    M'ha agradat el relat sobretot pel tema, per la cuotidianitat de la situació, menys pel tema baralles. Com algú pot fer que els gossos es matin entre ells?! Ho trobo brut, mesquí, repugnant.
    Per la resta la història m'ha agradat molt. Descripcions treballades i ben lligades (la dels gossos amb els amos i la dels amos amb els gossos). Un passeig, 6 històries.
    M'ha agradat, sí.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: