Gestes e feits de lo cavaller anomenat Josep Maria. Les noces de lo comte

E lo dia XXII de junh, festa de Sant Paulí, de lo any de MCCCXIII, lo cavaller anomenat Josep Maria, acompanyat de son senescal Hilari i fra Roger, arribaren a la chrestiana vila de Besalú, donçs en quest vilatge se celebraven les noces de Don Joan de la Carbassa Gran, comte de Besalú, amb la donzella Dona Isabel de las Virtudes Amidepequeñamedabandos, duquesa de Ciudad Rodrigo. E lo cavaller Josep Maria i son companys foren convidats pel comte a les noces. E quant finalitzà la cerimònia religiosa, e deprés de rebre la benedictione del senior Bisbe, anà tota la comitiva a lo castell del comte, puix allí tendria lloc lo banquet.
E havien allí molts convidats, que festejaven lo maridatge e menjaven e bebien amb gran joia e rialles. E per per a esbargir e divertir los convidats, lo senior comte havia llogat lo servei de Maireno, lo artista e comediant amb més anomenada de tot lo comtat de Besalú. E abans de ésser les postres, lo conegut actor Maireno començà lo seu espectacle còmic, davant gran expectació de los comensals. E lo comediant començà a explicar acudits e coses ximples, e feia paròdia de lo comte, de lo bisbe e, fins tot, de lo Rei En Jaume II. E no feia gràcia, sinó pena, e ningú reia ni feia cap rialla d'eixa comèdia, e deien que era una representació molt lamentable.
E lo cavaller Josep Maria, veient que lo comte s'anava empipant cada vegada més, s'aixecà de son cadira i se dirigí cap a lo comediant. E quan arribà a son costat, agafà un garrot e lo començà a donar trompades i patacades per tot arreu de son cos, e lo comediant Maireno cercava deturar les batzacades, però no podia parar de rebre les garrotades e cada vegada tenia més blaus, e semblava talment una papallona, amb tants tons e colors que tenia. E tothom reia e aplaudia, e s'admiraven de lo gran art per a lo comèdia que tenia lo actor Maireno. E quan finalitzà de donar-lo garrotades, lo cavaller Josep Maria etzibà un cop amb el peu a les parts més nobles e virils de lo còmic Maireno, e aquet se cargolà e començà a planyers e rodolava per terra com si fos un cuc. E tothom s'aixecà e aplaudia ferventment e elogiava lo gran art que tenia lo Maireno, e fins tot lo comte felicità personalment lo comediant Maireno per eixa alegre funció.
E açó dix lo cavaller Josep Maria:
- Certament, lo Maireno és un magnífic artista, puix no només recita locucions enginyoses, sinó que també demostra una plaent expressivitat e tècnica corporal.
E son senescal Hilari e fra Roger restaren meravellats e embaladits de la docta sapiència de lo cavaller anomenat Josep Maria.