geriàtrics

Un relat de: teresa serramià i samsó

Entre els llençols els somnis es desperten
aferrats folls a colls de culebrots,
lluites de sang, pledejos, amb malèvols
fats que mouen, hàbils, fils, roncant-nos
llit enllà mentre entra olor pel celobert:
robats guisats i veus, la fam, la set
que, les vides, de viu en viu, devoren
en talls de mort que naix fresca, xamosa
en l'abandó flamant de residències
calbes, cegues, coixes i geperudes,
ulls ensorrats i bocatorts. Farum
de mil pipís. Bolquers de nins perduts
en nits de bosc amb bruixa i xocolata
desfeta en llet d'oblit, anys calendari
servits en plats antics d'or, porcellana
que esquerden, en ganyotes, el somrís.

Comentaris

  • Teresa...[Ofensiu]
    F. Arnau | 01-06-2007 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu poema, tan diferent a altres teus que havia llegit, molt més simbolistes. Aquest és descriptiu, relista, cru...
    D'aquells que se claven com un coltell en la nafra que tots duguem oberta (uns més, altres menys) de la nostra consciència.

    Una forta abraçada!

    FRANCESC

    PS ... I que continue la inspiració!

  • Llibre | 16-05-2007

    Sí, realment és un poema dur... però és que havia de ser així.

    Fas versos que no es trenquen, sinó que reclamen ser llegits amb una cadència de continuïtat que dota el poema, al meu gust, de tema compacte i tancat. I les escenes... es veuen... es perceben a poc a poc en cada paraula...

    Una abraçada,

    LLIBRE

    PS.- Ens veurem demà dijous a la presentació del llibre de poesia eròtica???