GANIVET IDEAL

Ara ell jeia al seu costat. Adormit.
Ella no s´ho podia treure del cap. Ho havia tornat a fer!. Just quan més n´estava d´ell, havia tornat a anomenar el nom de l´”altra”.
Una perdona però no oblida. Però, ella estava enamorada, i el va perdonar i ho havia oblidat, I ara, ho havia tornat a fer!.
Va anar a la cuina i va tornar, pujant les escales sense fer soroll. Ell seguia dormint, però, ara, ella ja no perdonava ni oblidava.
El ganivet es va enfonsar en el cos d´ell, ho va fer amb diligència, perque no el volia veure patir, encara se l´estimava. I li va clavar el ganivet de la carn, perque s´havia comportat com un porc.