Fruita verda

Humor, ironia i una llengua preciosa, viva, que avança còmodament entre el bosc i les maduixes novelles...
I un final de campionat. Aquests prínceps tant primfilats!!
Salut!

el Prudenci es veu que s'ha perdut en algun lloc estrafolari del teu hipotàlam, doncs m'he dit, vaig a veure si el trobo perdut en algun relat, aquest xicot.
I el que m'he trobat ha estat aquest "remake" de conte, creació original del teu geni que no para de brollar. Bona recreació de la dormida de la protagonista, si senyor. T'he de confessar que primer em pensava que aniria d'informàtica amb això de la BD,... però quan he vist els gnoms ja m'he redreçat.
Fantàstica versió.

Salut i força!!

De qualsevol cosa que ens passa pel cap un en pot fer un relat, mal o ben fet... D'algunes coses en fem poesia, dolenta o harmoniosa. Però tu has barrejat la poesia amb el relat d'amor, doncs la descripció és vertaderament típica d'un relat poètic, mentre que el final i l'argument que deixes caure com una suau pinzellada, és humorístic. Efectivament, però, tres segles abans les dones no es depilaven, encara que a les pelis ianquis surtin exactament com les volem veure ara...

Ara feia que no et comentava i aquest, per atzar, m'ha obert la gana de nou del teu escriure. Som-hi, doncs!

Biel.

Estic començant a llegir-te i m'agrada MOLT el to de fi humor dels relats als que he fet una ullada. M'atrauen el textos irònics i intel·ligents perquè són allò que jo vull escriure. Em compromet a continuar descobrint-te ... bàsicamente per a aprendre.
Salut

Vaja!. Ens ha sortit un princep finolis!

Ah! penúltim d'estribord, gràcies, ara ja et conec... I a més amb claredat. Si haguessis dit 'el que esta a la finestra del segon edifici per la dreta ho haguès tingut més difícil'

(És una mica de conya, ja que le relat està molt lograt)
salut

Quina sorpresa! Un conte fantàstic, amb imatges vucoliques i màgiques, convertit en el bigoti d'una princesa! M'agraden molt, aquest tipus de contes políticament "correctes"...

Salut!

Thalassa

que t'agradessin tant els contes tradicionals perquè aquesta BD (Bella Dorment?) que mossega una poma i s'adorm és del tot nova, però és més nou encara que enmig d'una coloració esclatant ("gonoms groguens i blaus" i unes maduixes a les quals se'ls apugen els colors) un príncep encantador besi a una BD que dorm tres-cents anys i trobi que té pèls als llavis!!
Aquest és un conte políticament incorrecte! i molt bo.
Curt, amb humor i ben escrit!

Petons, altra vegada!!

inesgotable de sorpreses literàries... ets el CARNESTOLTES de la literatura... disfresses tan bé els relats amb vestit d´època, maquillatges d´arrels exòtiques pringades de poesia, que el novell lector innocentot i de lectura fàcil... es perd al bosc i no sap si ha trobat un cony de príncep, una maduixa embarassada o una marastra a "gran hermano"... d´una espurna d´idea... montes una orgia poètica amb "inici, nus, un altre nus i un final... que et fot contra la paret i... abans de comentar-lo, el lector (per disimular sa ignorància ) el rellegeix vàries vegades ( guardant ben bé el secret ) i després com jo, intenta comentar com si se l´hagués copulat a la primera de canvis...
magistral, com sempre... mai havia llegit en aquest estil i m´has enriquit amb un llenguatge prehistòric postmodernista je je je
fantàstic, AMIC... amb tanta "fruïcció" dels teus relats, acabaré parlant com tu, amb jeroglífics per als veïns de l´escala
una abraçada... ( cony de verge amb pèls als llavis... seguirà verge eternament!!!!!!! )

Benvolgut rnbonet, gràcies per comentar algun relat meu i pels elogis a “Misteri”. He llegit alguns escrits teus, bastant dispars, certament, en quan a contingut i forma. Potser és una apreciació “a priori” que he tingut, doncs encara no ho he pogut llegit tot i alguns m'han agradat bastant més que altres. La poesia que escrius està bé, et recomano que llegeixis Jacques Brel, sí -el cantautor francès-i la poesia francesa contemporània. En “No oblidem res” de (JB) té uns versos amb una musicalitat repetitiva que m'han fet pensar en els teus...
Et desitjo molta sort i ja ens continuarem llegint, oi?
Atentament.