Fortalesa, o no ?

La mare sempre em deia que quan arribés l'hora havia de ser forta però ara veig que no em va ensenyar prou bé com ser-ho. Com es fa això de ser fort quan tens tanta, tantíssima por? Potser si aconseguís tenir el cap clar, raonar fredament, m'envairia una onada de fortalesa d'aquesta que ella deia i me'n sortiria. Ara ja no puc, el tinc ben a prop, sento el seu alè, el seu fastigós alè sobre el meu clatell. M'he despistat un instant, només un breu instant que em costarà la vida. Tenia gana i la possibilitat de fer un mos m'ha ennuvolat la capacitat de raonar. Creia que ja era prou madura, que em podia valdre per mi mateixa i està clar que m'equivocava. Ja està, ja em té, quina agilitat la seva. Merda, merda! I ara què? El cap em dóna voltes, em sento petita, poca cosa, feble i m'envaeix un mareig profund, una convulsió esfereïdora em sacseja el cos i comença o a perdre la consciència de qui sóc i què hi faig allà.

- Mira, Jordi, El Mixo ja n'ha caçat una, de rata. Vas tenir una bona idea en portar-lo. Ens buidarà el magatzem d'aquestes infectes bestioles en un tres i no res. Mira la cara de cofoi que fa. Vine Mixo, et mereixes la teva recompensa. I la bestiota immunda? Sembla morta, No ha calgut ni matar-la, es deu haver mort de por ella soleta. Semblen fortes aquestes bèsties però a l'hora de la veritat...