Llegint els fòssils

Quan va albirar les ruïnes del jaciment que feia dies que buscava, seguint les indicacions del precís GPS de la seva nau espacial, va sentir una mena de pessigolleig a la panxa. Era l’emoció! Havia treballat molt en això i, per un moment, ja començava a decebre’s. Va ordenar al pilot automàtic de la nau que iniciés el descens. Un cop va tocar terra, baixà amb molta cura. Havia de tenir compte, el sòl potser no era del tot segur. Quan va veure que res no queia, que resistia el pes de la nau i el seu propi, va aixecar la vista i va quedar bocabadada. No podia donar crèdit al que veia. Sobre les pedres derruïdes que s’amuntegaven desgavelladament arreu i les restes d’altres materials diferents, va veure un munt de fòssils estranys, com mai no n’havia vist cap.
N’agafa un amb sorpresa i curiositat alhora. Suaument li passà la mà per sobre per treure les restes de pols i terra que el cobria per complet. Va observat, astorada, que s’obria i que dintre, malgrat els estralls del temps, encara podien percebre’s milers i milers de signes estranys que recordaven un xic el seu alfabet però que no podia interpretar de cap manera. Va dur l’objecte dintre de la nau, amb molt de compte, com si fos el més fràgil que mai hagués tingut a les mans. Un cop dins el passà pel seu escàner de darrera generació. Uns segons després la pantalla li mostrà la informació que demanava: LLIBRE, Reproducció impressa d’una obra en fulls de paper posats en l’ordre que han de ser llegits. El cor li va fer un salt. N’estava segura que havia fet un gran descobriment, el millor. No tenia dubte que a partir d’aquests estranys i tan ben conservats fòssils podrien conèixer millor la forma de vida dels seus avantpassats més remots. Hauria valgut la pena el temps i els mitjans utilitzats en aquesta missió! Agafà uns quants i els entrà a la nau. Hi tornaria a buscar els altres! Després va marxar com havia arribat, suaument, sense fer soroll.