Forners i flequers

El costum de pa en el nostre país, mai no ha estat en relació de les collites de blat. Això vol dir, que som un país summament "panarra" i no collim gaire blat, doncs Catalunya no té un bon terreny pel blat. Tot temps ha calgut importar-ne d'altres indrets. Lluitant també en el transport marítim amb el problema inevitable dels corsaris, amb resultats sovint no positius. Els nostres avis parlaven amb molta angoixa de les fams de maig, per no haver arribat cap collita, els calia fer pa de tota mena de grans: fins i tot s'havia recorregut a la brisa, la pinyola dels raïms. Ara no comprenem com es pot fer i com es pot menjar el pa elaborat amb aquest gra.
La documentació municipal és molt eloqüent en aquest sentit; parla amb molta insistència de les naus que feia venir a descarregar per força forment, i vendre amb llibertat de preu per proveir la ciutat.
La literatura popular del segle XVI diu:
Per bo que un home sia,
si sos béns esmerça en blat,
sempre té en la fantasia
com farà enganys i barats.
Quan la nostra ciutat no comptava més que pocs milers d'habitants, el lloc on es comprava i venia el blat era anomenat Porxo del blat. Més tard quan la població va créixer, no eren suficients uns porxos i s'habilità una casa que fou anomenada la casa dels Pallols.
La gent té l'ofici de forner per un dels millors, doncs diu que qui el practica té el pa assegurat per sempre, com que el pa a per tot se'n menja, pot trobar manera fàcil de guanyar-se la vida vagi on vagi.
El forner era simplement qui es cuidava de coure el pa, i el flequer qui es dedicava a fer pa per vendre. Hi havia llocs on el forn era comunal i el forner un funcionari municipal que només s'encarregava de coure el pa.
Encara avui en dia, en alguns pobles, subsisteix el costum de pastar a casa i de portar el pa al forn perquè el coguin. S'elaboren molts tipus de pa, encara hi ha algun antic forner de poble que realitza la seva tasca amb llenya, d'una forma ancestral, elabora un gènere deliciós, un pa boníssim, rodo, de tres crostons, barres allargades, pa de coca, coca d'oli i d'altres.
Els forners tenen un San patró, que és San Honorat, doncs segons diuen havia estat forner i per efecte de la seva gràcia divinal enfornava i desenfornava els pans de dos en dos. En aquell temps, aquesta activitat requeria una gràcia especial, però avui ho fan tots els forners. La tradició fornera suposa que San Honorat fou qui va descobrir la manera de fer els coneguts pans de tres crostons. El patronatge d'aquest San per als forners catalans, es recent, doncs abans veneraven a San Gem, que, segons la tradició, també era forner.
Els vells forners tenien per pecat molt gran pastar i encendre el forn pel dia del San patró. Per tal de demostrar al públic que no treballaven en feina, tenien molt d'interés en despatxar ells mateixos el pa i rebre felicitacions de la parròquia.
Com el sol, el pa passà a ser-ho tot, d'aquí la seva extensió aplicada a tots els actes i moments de la vida simple i reduïda de l'home antic, per això fou anomenat "pan" o sigui "tot" doncs ha persistit en totes les llengües llatines per a designar el pa.
Jo tinc un gran apreci al meu forner particular que vull explicar aquí que té un forn molt antic en un poble de la província de Lleida, a la Sagarra. Sembla una alquímia del segle XVI, perquè m'entenguin, és una cova dintre la muntanya i allí s'hi elabora el pa més bo que es poden imaginar. Unes coques de recapta especials, tan llargues com vulguin. Les coques de recapta, per qui no ho hagi sentit mai, són coques de pa, guarnides de pebrots vermells, pebrots verds, trossos de cansalada, salsitxes, albergínies, tot això cuit al forn queda de mil gustos i són suculentes i molt energètiques. S'acostumen anar a menjar a les fonts on es reuneix la gent del poble. I tot tipus de pa, tot això cuit a la llenya.
Deixant clar que no acabaríem de parlar mai d'aquest tema, doncs és molt extens, espero que els hagi agradat, crec que sempre es agradable mirar enrere i pensar en aquells anys en que el pa era de gran importància en la vida d'un home.