Fòbies

Un relat de: helena

M´aclaparen les multituds, les festes, la gent (jo també sóc gent), el soroll, la velocitat accelerada, la tossuda inèrcia quotidiana, l´absència de pensament, la taquicàrdia de viure.

La manca de temps per pensar, per resituar-me a cada segon quan les situacions canvien.

M´aclapara el món sencer, sóc una inadaptada real.
M´he d´esforçar molt per assumir-ho.
I sempre començo de zero.
Mai aprenc, no hi ha voluntat social adquirida.
Tinc greus mancances de tipus social.
Basicament, no suporto ni grups mitjans, ni grans, de gent. M´horroritzen, com els escarabats.

Tinc moltes tares d´aquest estil,
em fan pànic tots els insectes i els cucs (plans i rodons,
i les serps també.

Em fan pànic les imatges de violència per la tele.
I el pitjor, sóc misògina al revés.




Comentaris

  • fòbies comunes...[Ofensiu]
    sergi monserrat | 04-05-2006

    Són molt més comunes del que la gent es sol pensar, el que no és tan habitual és parlar-ne obertament, que per cert, , és un bon començament per fer-les marxar. A vegades només per explicar una cosa que et passa a gent que no li havies explicat mai, veus de seguida que en el fons no era tan greu, ni tan preocupant.

    D'altra banda...ha estat una molt agradable sorpresa saber que estava en els teus preferits!!!





  • llu6na6 | 24-04-2006

    a mi de vegades em cal baixar carrer Pelai avall per sentir gent "viva" prop meu i reprendre el batec de la vida.

    Molts cops visc del silenci, però molts d'altres necessito el brugit per enlairar els ànims i no caure en el pou sens fons de la tristesa.

    Sóc víctima fàcil de la tristesa, ves per on!

    Gràcues per comentar-me halena.

    Un petó molt dolç

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: