Floripòndia

L'aroma era arrabassador. L'insecte, penjat cap per avall al sostre, dubtava. S'arriscava o es quedava allà on era, esperant una oportunitat més segura? Es va fregar els milers d'ulls compostos amb les potes davanteres un altre cop i finalment es va decidir. Tot d'una va deixar anar les seves sis potes enganxoses de dípter, va donar primer un ampli giravolt de reconeixement i va baixar en picat des del sostre fins la taula de la cuina. Va veure el pollastre a l'ast obert de bat a bat, fumejant, va fer un altre elegant giravolt de seguretat ascendent i un tercer giravolt més proper per determinar el lloc adequat de l'aterrament. Després va fer-ho tranquil·lament sobre la sucosa cuixa dreta del gallinaci. A través dels pèls de les potes notava una aroma i un sabor que li van fer arrissar tota la resta de la pelussera.

Després de dos graciosos saltironets es va situar davant d'una apetitosa gota d'oli. Va allisar-se acuradament les ales amb les potes del darrera. Va descargolar i cargolar la trompa un parell de cops, per desentumir-la i sense pensar-s'ho dues vegades, la va clavar al bell mig de la gota, amb decisió i deliri. Hores eternes feia que no libava un pollastre tan exquisit! Al punt de sal, oli i pebre. També tenia un cert regust de llorer i una mica d'alcohol, segurament vi negre de tetrabrick. Feia cinc segons que havia començat la succió. N'hi quedaven uns cinc més per fruir de l'àpat i aixecar el vol. Encara que mosca, era gat vell i sabia el risc de quedar-se massa temps al mateix lloc. El que havia assumit genèticament: aproximadament 10 segons.

En la succió estava absorta quan, amb el seu ampli radi de visió, va veure aproximar per dalt i a la dreta una gran mà oberta que anava directa cap a ella a la velocitat de la llum. Una ma gegant i esfereïdora. Instintivament va aixecar el vol, cap endavant i a l'esquerra, per evitar l'impacte. Però la mà, àgilment i amb precisió va rectificar la trajectòria a l'últim moment i dibuixant una el·lipse perfecta la va engrapar de ple. Va notar l'impacte a la part dreta del cos: ulls, tòrax, dues potes del davant i l'ala.

L'Aleix somrigué. Malgrat els seus 7 anys, la precisió de les captures era cada cop més perfecta. Es va apropar la ma a l'orella i va afluixar la pressió de l'abraçada per sentir el brogit de la mosca que aletejava esfereïda dins la seva presó. Li agradava aquell soroll; li feia sentir com a pessigolles a l'orella i se'n reia com un beneit. Va mirar el forat que deixaven el dit gros i l'índex i va veure les potes negres aguaitant que temptaven per fugir.

Agafaria la mosca entre els dits i li trauria una ala per veure després com botava pel terra com un saltimbanqui i donava voltes sobre ella mateixa intentant volar? Li arrancaria les dues ales i observaria com intentava fugir corrents desorientada? O bé buscaria una teranyina en un racó per veure com l'aràcnid l'embolicava amb les potes i li xuclava els líquids posteriorment?

Res de tot això. L'insecte va tenir sort aquell cop. Entre mig d'aquells dits enormes i petits de l'Aleix l'animaló no va saber mai que, en aquell moment, la ment infantil l'havia convertit en la Floripòndia, mosca amiga, mascota lleial a qui no s'havia de fer mal i que acompanyava a la família allà on anés. Al menys això era el que li explicava el seu pare.

Sense pensar-s'ho més va obrir la ma i la Floripòndia va volar lliure com la imaginació de l'infant.