Fins sempre!

Un relat de: Jan des Val

Només queda el record. Semblava colgat sota quilos d'anys. Apareix per fer-te present. Projecta aquella noia, quasi una nena, que somreia a aquell noi, quasi un nen. Veig aquella primera mirada d'aquell primer amor de veritat. Aquella il·lusió per una vida que se'ns mostrava per davant, perquè l'omplíssim de projectes de felicitat, de camins per fer. Sento el primer petó; ens declaràrem el nostre amor i amb el bes el vàrem segellar. I amb l'abraçada. I amb una cançó, "White Christmas", ja que s'acostava el Nadal. Escoltaves el meu xiuxiueig amb els ulls tancats i em deies que semblava ben bé el Bing Crosby. Érem feliços.

El ball a la llum de la lluna, privilegiada única espectadora. La descoberta dels cossos. El pas ferm per la joventut, ens teníem l'un a l'altre. La plenitud. L'entusiasme. La llum.

El temps va anar passant, com sempre implacable. El foc s'anà apagant. El gel prengué el seu lloc. Les espurnes de les mirades van anar deixant lloc als ulls apagats, cansats i tristos. Ben aviat vàrem fugir l'un de l'altre. Havíem de visitar altres indrets, respirar altres alés, il·luminar altres ànimes, fruir altres cossos. Tornar a obrir els ulls ben oberts i gaudir d'altres guspires enlluernadores.

Els joves van esdevenir adults. Alguns cops els nostres passos ens acostaven. Llavors descobríem que, malgrat les tempestes i els naufragis, l'estimació mútua no s'havia ofegat. Serena. Comprensiva. Agraïda. Respectuosa.

Fins ara no he sabut de la teva última lluita. Contra el monstre. Amb molt poques armes. No sé si t'hauria pogut oferir el meu ajut, si t'hauria estat útil o suficient. Vull que sàpigues que m'hauria agradat poder-te donar suport i animar. Dir-te que, tot i tan lluny, era al teu costat en el camp de batalla. No va poder ser. I te'n vas anar.

Fins sempre, amb amor!

Comentaris

  • Quina tendresa...[Ofensiu]
    venuseva | 10-10-2008 | Valoració: 10

    Que bonic aquest comiat, i que serè! Sovint la vida ens aparta dels que estimem però sabem que sempre els tenim allà, o aquí i que hi són per tot. Això no canvia.