Finestra d'estiu

Passa un cuc vermellós fent renous com qui treu fums negres per l'aixella d'escapament, mentre un ca lladra suïcida i agosarat a un altre que li treu dos pams, en sentit oblic i dins el silenci facilitat i felicitat per la distància. Aquí a baix, a l'avinguda, a una eternitat i dos pams de jo, ben devora aquell senyor de la camisa verda que tresca badoc. El motorista accidental fa sonar com un botxí la botzina, malaltís assassí d'asfalt i zebres amb ganivetes de goma, i fa una truita del silenci que tant de temps havia estat covant dins el meu cervell absort, absent. Absolt de la condemna de viure.

Els sons que fa el Sol, en pondre's tan tard avui, me desvetllen i me transporten a través d'una capsa de cartró reciclat cap a tu. La meva nova mussa. T'he imaginat de mil set-centes maneres i t'he tornat a inventar, tot i que segurament ja saps que som reals i macroscòpics, i que és a tu a qui xerr. Passes els dies escoltant com el veïnat treu els fems, mentre jo discutesc amb el sostre qui dels dos està a l'inrevés. Les plantes de la terrassa, assolit l'òbit per causa de l'oblit, me miren aclucar els ulls a l'eternitat una vegada més per inanició de sortides de sol i aurores. Plor somriures d'ansietat per no trobar-te despuntant cada matí a la meva galta. Plor en sec per no sentir-me inundat de les besades que aboca als meus ulls i sense voler la teva claror matinera, un tant marinera, plena de blaus i grocs. Pens les liles que s'enreden entre els teus raigs, cabells que me duen l'aroma que tant desitj conèixer a prop, un dia que me treguis somrient la llengua. Imagín com és cuinar-te a les escales més altes, des dels cims on s'arriben a veure les platges més desitjades pels ocells, allà on les cireres se congelen d'estius filosofats. Imagín com és viure allà on la mar frega i fon la neu alpina i albina robada de les muntanyes d'on véns, aquells pits terrenals que queden nus a la intempèrie dels elements. Les meves mans passegen sense vici damunt la bicicleta, amb quatre rodes per no caure extasiat. Els cercles, radiats i radiants, ressegueixen els camins que un dia va marcar-te el temps, i respires fotosintètica el plaer que pretenen les meves falanges olioses a la teva esquena, escoltant el lacònic gemec que trenca la teva veu esqueixada, melodia que vull besar amb paraules de jovent.