Cercador
FILLA
Un relat de: Josep Ventura- Compartir:
S’havia amagat amb la por al fons del bosc,
llunyans, els trons de les bombes li ferien
el cor i dues llàgrimes de neguit cremaven
la pell.
Un raig de sol encenia el temps al rellotge
de l’estació, feia deu anys que no veia
a la seva filla, esbufegant un fum negrós,
la maquina es va parar i de tres vagons
de fusta que grinyolaven cansats
va baixar poca gent.
Amb desil•lusió va deixar passar el matí
empès pels records i quant tornà
a casa li va dir a la Cinta: −la nena no ha
vingut, però ha baixat del tren la noia
més bonica que havia vist mai en la
meua vida.
La veu arribava al jardí i unes gotes
dels seus ulls van poncellar la rosa
en un instant i quant va cridar:
−pare!, totes les flors es van estremir
obrin el seu perfum.
Comentaris
-
Es molt maco el poema.[Ofensiu]Annalls | 05-11-2013
El que no entenc del tot en aquesta historia , es si es la filla que s'amaga al bosc, de petita potser? Es com un conte resumit en un poema.
Anna -
Sorpresa[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 17-10-2011 | Valoració: 10
Has narrat com ningú l'emotivitat, les diverses variants del sobresalt. I a més, amb les rases tan poètiques com la de la llum del rellotge i el positivisme del comentari d'una altra nòia bonica. desprèn un to de vitalitat, d'alegria, tristesa i optimisme alhora, molt difícil de captar i que ho has aconseguit amb una naturalitat fantàstica. Una meravella.Abraçades.
Aleix
-
tendresa...[Ofensiu]joandemataro | 13-10-2011 | Valoració: 10
a dojo, després de la melangia ... molt bonic pep
moltes gràcies pel teu últim comentari
fins ben aviat
joan
Valoració mitja: 10
l´Autor
112 Relats
478 Comentaris
90574 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.
Llegir es la gana insatisfeta del pensament.
Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.
regastell@hotmail.com