Cercador
Fetill
Un relat de: l'home d'arena- Compartir:
Et pose un nom de fang i,
amb ell,
et faig un cos perquè s'engegue
el teu termini amb un tictac que no s'ature.
Et lleve la mar
i la terra que jo aixafe.
Et lleve l'aire
i cada flor i cada fulla.
Et lleve
tota la por que reparties.
Des d'ara
seràs un terros que mor
surant per la memòria més distreta,
una tenebra desusada
que va assecant-se a poc a poc,
un record que s'esvaeix
sense cap paraula que l'amere.
Comentaris
-
...[Ofensiu]gypsy | 22-05-2007 | Valoració: 10
em lleves l'aire i l'oxigen.
Llegir-te és com morir una mica per dins, retrobar-se, tocar-se, reconèixer-se novament i pensar que encara ets, després dels teus mots.
gitanne que t'estima -
Orfe[Ofensiu]ginebre | 08-05-2007
Orfe està el primer, el que va obrir la porta.
Hola!
També és una recepta aquest petit poema, una fòrmula màgica per desfer un record, per convertir-lo en escorça seca i abandonada. Ja està, ha tornat a la terra, on ja no es pot distingir.
fins ara
