Festa d'aniversari a Deht Senhor

Pilar, Pilar, Pilar, crida la Mariona, ja t'he trobat. Què passa Mariona?...... Mira, estic molt contenta perquè el pare m'ha donat el seu permís per poder celebrar la festa del seu aniversari. M'ha dit que ho fes com volgués. Ay Pilar casi em poso a plorar..... ha estat tant malalt i ara que s'ha posat bo..... casi no m'ho puc creure.
Mira Pilar hauries d'ajudar amb tot això. Jo havia pensat que com a tots us agrada la cacera............ No sé si estaria bé que al matí anessin a passejar les escopetes.
No en plan cacera sinó de manera informal i algun conill portaran i els vull convidar a tots, con que són de família i també algun amic.
Ay... ¡ Pilar tu no coneixes a la meva família te'ls miraré de presentar.... ay que bé i que divertit que serà........
Aquells dies fins arribar el dia senyalat vàrem tenir molta feina, comprant detallets per a la taula i després ajudant també a la Margarita i a la Teresa.
En Pauet el tenien també ben ocupat en viatges a Vielha a comprar algun menester.
Jo estava una mica nerviosa no em volia equivocar en res. I volia que cada un tingués la gran festa , sobretot perquè era dedicada al meu pare i ja s'anava acostant el dia.
Abans en varen reunir la Pilar les minyones i jo per acabar de parlar que no ens deixéssim res.

Ja ha arribat el dia, és d'hora de bon matí ja comencen ha arribar els parents, els de la cacera, els altres suposo que vindran a mig matí.
Entrar la Pilar a la habitació
-Hola Mariona.....estàs un xic xafarderota
-No Pilar, no mira, te'ls presentaré al menjador, però mentre te'ls aniré ensenyat des de aquí la finestra.
-Mira, mira...... , aquell que ha fet un petó al pare, estil a la francesa, és el baró de Santa Gemma, és un cosí del pare i em sembla que és el cosí De Miquel.
-Quina escopeta més llarga que porta aquest home, és molt xerraire, ara te al pare agafat per l'espatlla i ara passarà una estona sense deixar-lo anar i de pas, mira quin nas de ganxo que té,...... però és molt bon home.
-Estima molt al pare perquè hi han anat al col·legit junts .
-I aquest que arriben qui són?.......Són els barons de Benosa...són quatre i sempre van junts. Un dels homes porta un barret de plomatge molt alt. La senyores van pintades a la moda de goyescas i estan grassones ja, ja ,ja . no són macos no ni ha cap de "guapo" però són simpàtics i bona gent.

-Entrar Mossèn Anton, que també està convidat i no sap si anirà de cacera, també ve la seva mare, la senyora Elena que és una velleta molt simpàtica i que porta una perruca molt maca.
-Antònia Bernadets i Josep Ademà, matrimoni i poetes i Lluís Marcel·lí Ademà Bernadets i Maria Sirats que també són matrimoni, aquest saben cantar molt bé i entre els quatre canten i fan un gran aldarull.

Saps que et dic Pilar?...... Que avui vull contar tots els convidats perquè sinó no sé si me'n recordaré de tots..... mira....hi ha 120 i tots són nobiliaris i el pare diu que nosaltres també ho som però que no hi pensem
-Va!!.... anem a seure'ns a la taula que allí t'he explicaré més coses...........
-Veus! Aquell , el que fa quatre, el del nas gruixut és el de Vidal, també té un títol però no me'n recordo del seu nom, és casat amb una dona que té vint anys més que ell, però és molt maca....... però ell sap que és molt rica i té títol

-En Tonet, el pastisser, no sé que ha passat que ha arribat una mica tard .
saps perquè ?.....perquè ahir va anar a ensejar les caramelles i va anar a dormir tard ell portar el pastis i els dolços de la festa........ El pare en fa seixanta!! .

El pare i els seus cosins estan molt animats amb la cacera, en aquella època era molta moda entre la gent ben estan fer viatges i safaris. Els anglesos havien descobert els llacs Victoria i Albert. I el baró de Badia, que era alt i gros, havia anat al Àfrica i solament feia que parlar dels ullals de l'elefant. Però algú va començar a vota per la cacera espanyola i en particular de la Vall D‘Aran, així com la perdiu blanca, el gall fert, la guilla i perquè no el senglar, l'os i el llop, el baró de Badia tenia raó, que carai, abans de descobrir altres móns, millor descobrir primer el nostre .i no vull deixar-me el detall del baró de Bernadets que era un gran col·leccionista de bastons, en tenia de totes menes, de banya de plata, de marfil, de canya americana i més bastons.

En Tonet entra a la sala amb el pastis i esclatar una gran ovació, molts aplaudiments i algun Visca D. Antonio!!!!....... ay, ay que el pare s'ha emociona Pilar..... me'n vaig amb ell i li faré un gran petó.

Tots seguit el vaig felicitar, però en aquests moments com ens passa a tots dos el mateix, ens agafem ben fort i ens consolem de la falta de la mare.

- Saps Pilar?...... aquesta terra de la Vall d'Aran és una terra tant bella la més bonica del món.
Si mires cap a les arbredes sentires cantar els ocells i si mires a les carenes veuràs les flors a pomells .
Aquesta terra aranesa tantes vegades cantada i tantes vegades recitada aquí dalt al Pirineu