fer justícia

Un relat de: nasser

Habib, tretze anys, arribà a la costa de Màlaga amb una pastera. És un des vint-i-un supervivents, els altres quaranta tres van morir ofegats al bolcar la nau a dues milles de la costa, entre els difunts estan el seu germà de disset anys el seu cosí de 21. Va se detingut per la guàrdia civil, al arribar a la costa, aquests el van portar a la Creu Roja per que l'atenguessin de
congelació a les extremitats i desnutrició. Quatre dies després fuig de les dependències vigilades de l'hospital. Fent autostop arriba a Barcelona. Coneix uns joves marroquins que l'introdueixen en el petits furts i a olorar cola. Dormen i fan la vida pel carrer. Per poder, de tant en tant, dutxar-se i dormir en un llit decent, es lloga a homosexuals madurs.

L'aturen dos homes amb semblant seriós i greu.
-Buenas tardes - li diu un d'ells-
És un dia humit, fa calor, En Narcís surt del despatx cansat i suat.
-Hola - li contesta Narcís-
-És usted el señor Narcís...? - li diu l'altre-
-Si.
-Està usted detenido. Ha de acompañarnos a declarar a los juzgados. El señor juez ha decretado su detención. - li diu el primer policia-
-Què passa? Es riuen de mi? On és la càmara oculta? - li vaig contestar-
-Està acusat de pederàstia, inducción a la prostitución i corrupción de menores. - li diu el segon policia-
-Què? Això és increïble!! Espero que sigui una broma.- vaig dir-
-Lo siento señor Narcís, ha de acopañarnos ahora mismo. Ha habido una denuncia, y dada la gravedad del asunto, el juez a ordenado su detención inmediata.
En Narcís és psicòleg, treballa per una firma important de la ciutat. És homosexual fora de l'armari, viu amb Raimon, la seva parella, un dermatòleg que treballa per la sanitat pública. És una parella estable, duradora i basada en el respecte i l'estimació.
-Em posareu les manilles? Em fa vergonya aquí davant d'on treballo.
-Si no se resiste no hay por que -li diu el mes gras dels dos-
-Aunque estos casos nos dan asco, le trataremos con miramiento -li diu el més prim-

Divendres, Raimon i Narcís tornen del "super" ben carregats de tot tipus de menges. Quan entren al portal de casa seva es troben un noi molt jove, d'aspecte magrebí, desmaiat i molt pàl·lid estirat per terra.
Truquen a la ambulància i al porten a un ambulatori proper. Els dos homes no el deixen sol en cap moment, si no que l'acompanyen en aquells moments de dolor i soledat.
Quan es va posar millor li van oferir acollir-lo a casa seva fins que es poses bé del tot o fins que ell ho cregués convenient.
A casa d'en Narcís i d'en Raimon, la parella gai, en Habib es sent estimat i respectat per primer cop a la seva vida. Ara és algú per algú. Escoltat, consultat i tingut en compte de veritat, sense haver de pagar cap tipus d'interès. Estima els dos homes de veritat, com mai havia estimat a ningú, per ell són els pares que sempre havia somiat tenir. Era la primera vegada que experimentava l'estimació en el seu cor.
En Habib és com el fill que en Raimon i en Narcís hagueren volgut tenir i que per les circumstancies especials de les seves vides mai no havien pogut posseir.

-Vostè és mari...homosexual, veritat? - li diu el jutge-
-Si. És això gaire important? - li contesta-
-Primer de tot li diré que al seu...amic el conduiran aquí quan acabi la guàrdia que està fent al hospital on treballa. Continuem, l'informe diu que vostè viu amb un tal Raimon des de fa setze anys, dels quals quatre com a parella de fet. Molt interessant!! No tenen antecedents. Que curiós!! Bé...aniré directe senyor Narcís, donat l'escandalós dels fets, la primera mesura, fins el judici, serà apartar el menor de vostès i ingressar-lo a un centre d'acollida estatal fins la seva majoria de edat o bé, que sigui reclamat pels seus pares o tutors legals.
Ara Habib te el bàsic, llit net i menjar calent a taula, rep classes de formació professional i de català, però a perdut la brillantor del ulls, l'esperit de lluita, la seva indomable ganes de llibertat, la força i energia que hi havia en el seu cor i que es dibuixava en el seu rostre. A deixat de ser un individu per esdevenir una caricatura.
Habib en àrab vol dir: L'ESTIMAT






Comentaris

  • M'agrada[Ofensiu]
    Ilargi betea | 10-10-2004 | Valoració: 9

    Està molt bé el fet de posar en dubte el valor de la Justícia (sí,sí, ho dic jo que faig Dret...) perque el cert és que molts cops no s'ajusta gens al seu nom, ja sigui per errors humans o perque hi ha moltes lleis que s'han de canviar, encara.
    És interessant la manera d'organitzar els fets.

    Una abraçada!

  • Està bé el relat[Ofensiu]
    pèrdix | 09-10-2004

    M'agrada la barreja cronològica que fas al relat. És un recurs literari que personalment m'agrada molt.

    També m'ha agradat que el protagonista islàmic (no sé si ho dic bé, però ja sabeu a qui em refereixo) tingui un nom que doni joc i que no es digui Ahmed. ;-).
    (us heu adonat que surten molts Ahmeds en aquesta pàgina? Jo en tinc un en un relat pensant que era superoriginal per no posar Mohamed o Mustafa).
    Es broma.

    Si em permets l'opinió i no et voldria ofendre, penso que has volgut posar molts problemes actuals i complexes en un mateix conte curt, i crec que queda una mica forçat. Immigració, pederàstia, homofòbia i , si m'apures, matrimoni entre homosexuals en tan poques línies...

    Però m'agrada l'estil.