Fer i sentir

Tens tota la raó! El que no entenc és perquè sabent que fa bé i que fa mal, les persones ens fereixen tan sovint...


Salut!

i em couen els ulls, però tornarè per comentar-te unes quantes coses.

Fa una bona estona que llegeixó els teus poemes i tinc que reconeixer que m'agraden força. T'afegeixó als preferits per poguer seguir-te amb calma.

quina riquesa lèxica i de contingut!! Felicitats!! No t'havia llegit mai i ara no ho deixaré pas de fer. No m'estranya la quantia exhuberant de comentaris ben merescuts que tens, Lavínia!!

M'agradaria demanar-te permís per publicar aquest poema en una revista literària clàssica "de paper" que fem entre una vintena de persones. Si hi estàs d'acord, digas-m'ho sisplau, el meu mail és:

tserramia@menta.net

i si la vols rebre, envia'm la teva adreça (Carrer, nº etc. ) I si no, no et preocupis, ho entendré, i t'ho agrairé igualment.

Una abraçadamolt forta!!

Volia afegir un comentari més, Lavínia, sobre aquest poema preciós. "Fer" implica acció i produir coses però sobretot desenvolupar-se i formar-se... Sentir és, segurament, una conseqüència d'aquesta acció: experimentar... Re-trobar-nos amb "l'efecte" i amb "l'afecte" que ens produeix.
Una subtil canvi d'una "a" inicial en una "e", -afecte-efecte- menciona una arrel comuna. La nostra capacitat estimativa és causa i condició de que apareguin els efectes. Estimar una cosa és apreciar-la, atendre-la i entendre-la. D'aquesta manera, guiats per l'atenció, la concentració i, de ben segur, per alguna cosa més es produeix l'efecte...
En l'horitzó dels EFECTES és obligada la citació de "L'ordre dels discurs", text original de M Foucault i base de la filosofia contemporània, en aquest discurs original, Foucault ens parla de la FISSURA. Fissura entre el discurs pre-socràtic que: ÉS i FA, causant de tota sort d'Efectes i el nou discurs platònic capaç de DIR o recordar però mai de TRANSFORMAR.
El terreny fèrtil d'un discurs ritual, eficaç i just, capaç de profetitzar i de transformar, es desplaça cap a la intel·lecció i l'ètica del verdader i del falç, del be i del mal.

Una abraçada i gràcies pels teus comentaris. Bones vacances!

entre el fer mal i el sentir-se bé... I meravellosos versos on vas destriant, amb aquesta elegància que té la teva escriptura, Lavínia, totes aquelles coses que ens derroten, que ens trenquen el cor, que ens entristeixen... i totes aquelles coses inapreciables, intangibles... però que ens fan sentir tan bé, que ens restauren l'ànima:

"...
I…que t'agafin del braç
i el premin,
i se l'estrenyin,
contra seu,
amb la força
necessària
per sentir els batecs
de qui ho ha fet;
..."

El teu poema té una intensitat inapreciable, intangible.... és per això que m'ha fet sentir tan bé.

Sento moltíssim, Lavínia, no llegir-te més, i no és pas per falta de ganes. Perquè realment, els teus poemes fan sentir bé!

Ara, felicitats per aquest, en concret i deixa'm també que et feliciti per tots els comentaris teus que llegeixo per tot Relats... perquè realment saps trobar l'essència mateixa del que ha volgut dir l'autor/a.

Una abraçada ben gran!

PD.... no vindràs a fer el camí de Santiago?

Petits i grans tresors que ens ofereixes amb els teus poemes, Lavínia, cóm t'ho fas per escriure tant bé? Paraules concises, senzilles i emotives. Sublim manera d'expressar el "fer i sentir" aquests sentiments que m'arriben molt endins de l'ànima. Enhorabona!

Petons!

festegen amb les paraules en aquest poema.
De vegades, les coses agafen caires monumentals quan tenim l'estat d'ànim esquifit.
Però petites coses; que a mi no em semblen gens petites, com tu demostres en el teu poema, ens FAN SENTIR Bé, notable o excel·lent!
És important adonar-nos d'aquests moments!

Abans que res, Lavínia, moltes gràcies per la informació històrica que m'has fet arribar! Aquest tipus d'estudis i investigacions per arribar a la veritat que ens intenten amagar, són altament interessants. Llàstima que no se'n faci més ressò. No obstant, es tracta d'una tasca que sempre podem fer nosaltres mentre la cosa no canvii... Que ja és difícil!

Pel que fa al teu poema, com sempre una gràcil columna edificada amb destresa, et diré que em transmet la placidesa, la sana consideració que fas de totes les coses, bones i dolentes, que acompanyen una qüotidianitat. Et fa remarcar en petits detalls -importantíssims- que de vegades passem per alt, encegats, i que quan en tenim constància pot arribar a esdevenir un sotrac fins al més íntim de l'ànima. La desídia, la manca de sinceritat o, per què no dir-ne directament engany, tot això fa molt mal. No entenc per què hi ha qui no pot aconduïr-se amb franquesa o mostrar estimació autèntica, realment, de persona a persona. Amor entre éssers humans, sí, això faria molt de bé...
M'agrada molt, no sé si t'ho havia dit mai encara, com construeixes les metàfores. La tercera estrofa és orfebreria pura. Et felicito!
Una abraçada!

a la humilitat, a la senzillesa, a les petites coses, a la no ambició viciosa, al gaudir cada dia, a la delicadesa, a l'amistat desinteressada, a la bellesa interior de les persones, a la natura... i a tot allò gratuït que ens envolta i que està a l'abast de tothom per humil que sia...
escrius amb poesia fina de seda, enriquida amb vocabulari poètic de tots els temps...
una abraçada!!!

Ostres, quina petita reflexio sobre accions que impregnen directament els sentits per mal i per be!

Es precis, curt, intens i senzill alhora: quatre pinzellades de coses que fan mal i despres l'esclat de les que fan be (i son totes tan senzilles de fer, i tan facils de fer sentir).

Tema original i molt ben treballat, amb un lexic impecable. I si, despren al final una conviccio que fa somriure, creu-me, i força!!

Una abraçadassa i felicitats!!

m

Molts cops ens perdem en l'afany d'obtenir coses inconqueribles, de voler trobar el significat de la nostra vida en actes o accions que ens donin la felicitat. Però, la major part de les vegades ensopeguem amb la negror, ens encetem la pell colpejant les esmolades pedres i ens fem mal.
D'altres en canvi, amb detalls insignificants, senzills i tendres, descobrim el somriure intern més càlid, la màgia de l'essència del que no espera desesperadament la solució de tots els problemes. El batec d'un cor que ens parla amb suavitat, els petons que creuen el llindar de la pell.

Tot això i moltes més imatges i sensacions has fet venir al meu cap, al meu cor...

I tot plegat, creu-me,
m'ha fet sentir molt i
molt bé!

Una abraçada i espero que fins aviat!

Quin gir més aconseguit!

En començar a llegir el poema, tot em duia a suposar uns versos melangiosos, un sentiment arrapat a les paraules que em parlaria de tot allò que causa dolor: l'estona pintada en negre, el dia color plom, la nit sense matí triomfant, la mentida, la desídia... Tantes coses!

Però de sobte, com si d'un despertar a la vida es tractés, abandones el to de petites tristors impregnades, i ens ofereixes l'altra cara, allò que fa bé i que paga la pena viure intensament: una mirada franca, un bes sense esforç, un somriure distret... Per sort, tantes coses, també!

Però el millor és la convicció amb què tanques el poema. Aquesta manera de dirigir-te a un públic atent que escolta les teves paraules. I el que desitges que els quedi ben clar, ben present, és:

tot plegat, creieu-me,
fa sentir bé,
força bé!!

M'ha agradat força.

Un petó,

LLIBRE