Fent l'amor

Penjat dels llençols empedrats, ensalivats de llumins
de ferralla enamorada, m'he d'espolsar el finestral tètric que tinc aferrat al meu cap.

Afers de fusta comprimida al meu cor, vull el clauer que dorm enfarinat als teus llavis melossos.

Àfrica, viola el pany que abraça el meu por de franc.

Fent l'amor amb sincronitzada saliva als llavis,emboliquem-
nos fanàticament al nostre goig suorós, desfem amb navalles solitàries el pou amb frontera a la superfície dels nostres plors.

Vida meva, hi ha fum geomètric a cada dit teu, creixen bombetes caramelitzades de mossos a cada petó teu, vull
sentir-ho tot, encadenat anàrquicament al teu esquelet escolpit en cos llampant.