Felicitat

en algun moment, en algun instant, en alguna època, no és una actitud malsana. Els metges diuen que la febre és una reacció del cos. Les llàgrimes són una reacció de l'ànima. Netegen, ventilen, airegen...

I per què no? Jo no estic d'acord amb la puntualització de Castanyeta. ¿Per què després d'una temporada de plor no pot venir el contrari? De fet, vivim de contraris. Vivim per morir, per arribar a la mort. Plorem per, després, aprendre a riure.

Endavant, Cabopolonio: demana rialles, demana que tothom se'n rigui d'ell mateix o d'ella mateixa, i demostra amb la teva pròpia actitud que és ben senzill: riu, somriu, gaudeix de tot el que t'envolta, i sigues feliç amb tu mateixa.

Salut!

LLIBRE

dir què és la Felicitat. Perquè per a cada persona pot ser una cosa ben diferent, i per a alguns la felicitat es podrà comprar amb diners (un bon sopar, unes bones vacances...) i per a d'altres no tindrà cap valor material (una bona conversa, una lectura interessant, uns moments intensos davant el paper en blanc...). Suposo que la felicitat és l'oscil·lació entre el bo i el dolent que la vida ens ha donat.

A hores d'ara, i a causa d'un darrer any bastant dur, la felicitat és, senzillament, viure.

Difícil, dir què és la felicitat.

Però ho intentes, i te'n surts (sempre tenint en compte que és la TEVA felicitat).

Felicitats (mai millor dit)!!!

LLIBRE

ni per a ser feliç ni per a mostrar-ne el camí. Tant de bo tothom tingués tan clar que és veritablement important...

molt bonic!

... senzilles i entenedores, per descriure la cosa més difícil del món... ser i saber fer feliç !
Molt lograt, felicitats!