Feina d'estiu

Una substitució a la gasolinera del poble fou la meva primera feina. Potser no us semblarà gran cosa, però em causà tal impacte, que mai l'oblidaré.

Encara no havíem fet les presentacions, que la primera cosa que em van explicar els nous companys, va ser la història del client especial. Pel que es veu, tots els divendres a la tarda, un client que no era del poble, venia a omplir el dipòsit del seu cotxe. Un cop acabada l'operació, demanava que li emplenessin una petaca, com les que surten a les pel·lícules, i un cop plena, se la guardava a la butxaca de la camisa. Pagava i marxava, i passats set dies, un altre cop, el mateix.

Tothom estava encuriosit, però ningú s'atrevia a preguntar-li que coi en feia de la gasolina de la petaca. I així anaven passant les setmanes.

L'últim divendres de feina, abans que se m'acabés el contracte, em vaig prometre que no plegaria, sense com a mínim intentar esbrinar el misteri. Mentre ell pagava, jo, feta un sac de nervis, li vaig preguntar amb veu tremolosa que en feia de la gasolina de la petaca. I ell, mirant-me tot somrient, em va respondre:
- Doncs per què serà! Per la meva xica.
- Què? – vaig preguntar amb cara de no entendre res.
- Vaja! - va respondre amb cara de passar-s'ho bé. Es veu que als joves se us ha d'explicar tot!
I deixant-me amb la paraula a la boca, va marxar.

Mai més el van tornar a veure per la gasolinera. Es veu que va començar a anar a la d'un altre poble de la comarca.

Després d'una pila d'anys i interpretacions vàries, la xica encara és tema de conversa als bars. Seria tan extens explica-les que les guardo per un nou relat.

Iona