FAUNA

Un relat de: Rubba Bertanero

- Si senyor jutge li haig de confessar: "sóc una enamorada dels animals. M´encanten amb bogeria, quan veig aquells ullets que em miren desprotegits, esperant una carícia, una paraula carinyosa, ho reconec poden amb mi"
La Júlia va agafar el paper que li havia apropat l´auxiliar del jutjat, el va llegir pausadament, i a l´acabar, el retornà tot fent un gest afirmatiu amb el cap.
L´advocat de la acusació va rebre aquest gest amb un ostentós somriure. Es va apropar a l´acusada i va iniciar el seu torn de preguntes;
- És cert que porta 25 anys treballant a l´empresa del Sr. Garcia?.
- Si senyor, 25 anys i 3 mesos farà el més de juliol, contestà la Júlia.
- Quina era la seva tasca?. interrogà el lletrat.
-Vaig entrar com a auxiliar administrativa fins que em van promocionar com a encarregada de compres.
- En aquest 25 anys ha tingut algun tipus d´incident amb els seus companys?
-No, acostumo a esmorçar sola, i no he anat mai a cap acte social de la empresa fora de l´horari laboral, assegurà la Júlia, una mica sorpresa.
-Definiria el seu tracte amb els seus companys com fred i distant?
La Júlia tirà el cos endavant , tot apropant-se a la cara del lletrat: "Sempre m´he cuidat de que no m´agafessin gaires confiances. M´he limitat a ser una bona professional i a fer bé la meva feina".
L´advocat de l´acusació va demanar permís al jutge per ensenyar-li un paper a l´acusada. Tragué un full de la butxaca amb un llistat de noms. Li col.locà a la Júlia a l´alçada dels seus ulls.
- Reconeix vostè aquests noms?
-Si, són els meus companys de feina.
- Me´l podria llegir?
La Júlia rebuscà a les butxaques de la seva caçadora i va treure unes ulleres de vidres petitons i montura negre, apropà el paper i en veu alta recità la llista:
Garcia (gerent)..............................el pop
Peiró (cap de comptabilitat)..........el mussol
Sílvia (secretaria)..........................l´escurçó
Maria (nena de pràctiques)...........el conillet
Gonfaus (cap de magatzem)..........el voltor
Pedrerol (adjunt de compres).......l´esquirol
L´advocat va alçar la mà, tot dient que n´hi havia prou , malgrat que la llista continuava dos fulls més , amb el llistat de proveïdors i clients.
- Són els noms amb els que va batejar als seus companys de feina?, interrogà a la Júlia.
- Sí senyor.
Seguidament l´advocat va demanar a la Júlia si li podia explicar el que havia passat el dia dels fets pels quals se la jutjava.
La Júlia s´apropà al micròfon, i després d´una ràpida mirada al jurat popular, començà el seu relat: "Era un divendres, com qualsevol altre, les 5 de la tarda, just quedava una hora per plegar i començar un llarg cap de setmana. Jo havia recollit ja totes les coses de sobre la meva taula, i em preparava per enviar els darrers correus electrònics de la setmana.Recordo que el Sr.Pedrerol (l´esquirol), el meu adjunt de compres, s´havia desplaçat al magatzem per a controlar l´stock, vaig mirar per la finestra mentre desapareixia pel passadís del magatzem, i vaig veure al voltor (Sr. Gonfaus, cap de magatzem), com amagat darrera unes capses, vigilava al conillet (Maria, nena de pràctiques). Llavors, vaig sentir que a l´habitació del costat de la meva, a la oficina del pop (Sr. Garcia, gerent), aquest li deia a l´escurçó (Sílvia, secretaria), que ja no aguantava més, que se la volia cruspir, i a l´altra banda de l´habitació , vaig veure al mussol (Sr. Peiró, cap de comptabilitat), com els vigilava a través de la finestreta que hi ha de ventilació.
Tot seguit, les coses van prendre un tomb inesperat, vaig sentir que el pop deia que estava molt calent, cremant, i vaig pensar que el millor era avisar els bombers, i ja posats, vaig pensar que la gallina lloca (la dona del pop,Sr. Garcia), també era bó que ho sabés. Mentre arribaven els bombers, em va donar temps d´agafar la màquina de fer fotos, i, just quan el bomber entrava a la porta del despatx, es va disparar el flash de la càmera que tenia a les meves mans, produint la foto que després, misteriosament, ha sortit a tots els diaris, on es veu un pop cruspint-se un escurçó. Mai vaig pensar que tingués tant d´èxit!.- exclamà la Júlia.
Llavors la gallina lloca se´m va abraçar i em va donar les gràcies, ara tenia el pop ben agafat i no dels tentacles, el mussol avergonyit es va amagar al lavabo, l´esquirol va aprofitar per anar-se´n a casa, i començar abans el cap de setmana, mentre explicava als companys del bar el que havia passat a la feina, i degut a l´enrenou, el voltor i el conillet van deixar de jugar a cuit i amagar.
Desconec com les fotos van arribar a la premsa, i, perque el sr.gerent (pop, Garcia) em va acomiadar de males maneres. Haig de dir que encara que mai vaig acceptar les seves proposicions de caire sexual, sempre em va semblar un professional exemplar."-afegí la Júlia.

En aquest moment de la exposició dels fets de la Júlia, la gallina lloca (senyora del senyor gerent), va perdre el coneixement i va caure verticalment endavant, picant amb el cap contra el banc que fins aquell moment li havia servit per recolzar-se, va ser un trau que necessitava 6 punts de sutura, i el jutge va haver de suspendre el judici.

Al cap de pocs dies, vaig rebre a casa tot l´import de la meva quitança, i una nota de la empresa, agraint els meus serveis , així com una carta de recomanació. I de tota aquella fauna, no en vaig saber mai més res.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rubba Bertanero

Rubba Bertanero

77 Relats

91 Comentaris

39546 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
Aprenent a escriure.

Disfrutant de llegir.

S´accepten comentaris, (fins i tot si són bons).

xavi6227@gmail.com